UNA ESPANYA UNIDA I DIVERSA...

Vaja, el Borbonet defensa una Espanya unida i diversa. El mateix discurs que feia el Borbonot i el Caudillo. Ni un matís, ni un canvi, res de res. I encara menys el que seria fonamental en un cap d’estat: una Espanya lliure, és a dir, una Espanya en la que els pobles que l’integren hi fossin lliurement i una Espanya en la que els seus ciutadans poguessin triar lliurement, per exemple, el cap d’estat.

I no només això. La pressa amb que s’estan fent les coses, les manifestacions republicanes, el fet que la nota de l’institució monàrquica no arribi al 4, la sensació que els partits sistèmics no representen la voluntat popular, la sensació que s’estan aplicant solucions franquistes a una societat que ja no ho és, ens fa tenir la sensació d’una aixecada de camissa greu que acabarà tenint conseqüències importants.

M’ho deia un company de despatx que és lúcid com ell sol: la gent, la ciutadania és com l’aigua que quan li barren el pas tard o d’hora recupera els vells camins o en troba de nous per a passa. La ciutadania necessita expressar-se, necessita que se li solucionin els problemes que té plantejats, necessita sentir que les institucions polítiques són seves i pensar que es podrà retenir la ciutadania imposant-li coses que no vol el que farà és que, finalment, la ciutadania esdevingui torrencial.

Les eleccions europees ja han estat un primer avís d’aquesta torrencialitat. El PSOE ha quedat tocat de mort de PODEMOS i a Catalunya ERC ha guanyat les eleccions.

El Borbonet, si fos demòcrata i fos sensat, faria que es fes un referèndum sobre monarquia o república. Seria una jugada sublim. Demostraria que està a l’alçada i al servei del seu poble. I si perdés ho faria amb la cara ben alta. I ja que està tan ben preparat suposo que de feina no li faltaria.

Però la cosa va al revés i estem caient en situacions que ens recorden la dictadura. Em refereixo, es clar, a la censura de la portada de la revista “El jueves”, en la que el Borbonàs entrega al Borbonet una corona plena de merda. Si això no és publicable és que no hi ha llibertat d’expressió. I si això expressa el que pensa la majoria de la població – que no dóna ni un quatre sobre deu a la monarquia – vol dir que la gent sent aquesta institució com imposada.

Imposar coses a la gent, com a l’aigua, és perillós per molt que els sistèmics hagin arribat a la conclusió de que qui dia passa, any empeny i que quan amaini la crisi tots els ciutadans acceptaran ser súbdits i vassalls sense problemes. No entenen que més enllà de la crisi econòmica la revolució tecnològica durà amb ella una revolució política, com sempre ha passat. I que aquesta revolució consistirà en la democràcia directa, és a dir, en transformar una monarquia parlamentària en una república democràtica de debò (res a veure amb l’Alemanya comunista, és clar).