Una casa o una llar

Un relat de: Josoc

UNA CASA O UNA LLAR?

Trobeu que són sinònimes aquestes dues paraules? Tenen el mateix significat per a vosaltres? Segurament que no, però com explicaríeu la diferència? Jo tinc una resposta que potser us resultarà sorprenent: pels sorolls.

Què tal, eh? Us he sorprès? M'explicaré. Cada casa té els seus sorolls peculiars, uns sorolls que només noten els visitants ocasionals, no pas aquells que la consideren la seva llar. Aquests els tenen tan coneguts, tan assumits, que ja no els noten. Oi que ja aneu veient per on vaig?

Segur que sovint us ha passat que,estant de visita en qualsevol casa, de cop heu parat la conversa per preguntar:-Què ha estat això? -El què?- se sorprendrà l'estadant. -Aquest soroll que s'ha sentit- li respondreu vosaltres. -Ah, és el veí de sobre que es dutxa- us pot respondre per exemple. Ell ni tan sols havia sentit res. És o no és?

És clar que això pot variar si és de nit. A la nit els sorolls són diferents. De sentir-se se senten tots, però uns no importen, són com vells coneguts, altres però... un espera a veure que passa a continuació... a veure si es repeteix, si es pot oblidar com si res o si caldria investigar. Encara estem d'acord? I tot això té a veure amb la casa o amb la llar? Què opineu?

Jo tot això ho he pensat aquesta nit, quan un d'aquests sorolls m'ha despertat Ara però, no ho puc pas deixar així. Hi ha més coses, oi? que conformen una llar. En primer lloc caldria veure-hi les il·lusions de quan la vam escollir, els fets familiars que s'hi ha anat desenvolupant, l'atmosfera que s'hi ha anat creant i que t' acull en arribar-hi ... els quadres, els llibres, els discos, fins i tot els mobles que s'han anat escollint perquè t'agraden...

No parlo de persones, perquè en aquest aspecte la meva casa és buida actualment. Hi visc sola. Però és la meva llar, la que m'acull a mi i a les meves circumstàncies. Cada racó guarda un record, cada habitació té una o més històries. Fa molts anys que l'habito. Fins a set persones hi hem conviscut, aquí van morir-hi la meva mare, el meu pare... i el meu marit. Hi van néixer 2 dels meus quatre fills, ocasionalment hi ha estat tots i cadascun dels meus set néts. La presència de tots, viu entre les seves parets i m'acompanya.


Comentaris

  • Percepcions personals[Ofensiu]
    Unaquimera | 16-02-2011

    Les percepcions que té cadascú de les coses són personals i intransferibles, tot i que parlant i comentant-les, o escrivint-les i compartint-les, es poden trobar coincidències.
    Estic totalment d’acord amb tu pel que fa als sorolls. També afegiria una altra característica: l’aroma.
    També influeixen els veins, és clar: de tenir uns o uns altres, el context varia...
    A veure que et semblen aquests Condemnats veïns! (Culpa)

    T’envio una abraçada plena de batecs,
    Unaquimera

  • fa...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 01-10-2007 | Valoració: 10

    una estona que et llegeixo i m'he decidit per comentar-te aquest...(el del teu cotxe també m'ha agradat).
    Escrius amb naturalitat i sense embuts, tal com succeixen les coses i ...m'agrada. Respecte al relat, jo penso que la casa d'una persona diu molt d'ella mateixa, defineix totalment la seva personalitat i per descomptat que també, forma part de la seva història, de tot el que ha viscut en ella, tu ho descrius de manera molt entranyable. Per cert, després de viure durant catorze anys en un pis, m'he comprat una casa i sovint penso en el que vaig deixar allà i confio que el futur sigui si no millor, tanmateix igual. 1abraçada. ESPIRAL.

l´Autor

Foto de perfil de Josoc

Josoc

129 Relats

525 Comentaris

121074 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una apassionada de les lletres, m'agrada llegir i escriure. Durant molt de temps he guarsat per mi sola la majoria dels meus escrits. Fins que vaig descobrir els RELATS. M'agrada pensar que són llegits, tal com jo llegeixo els d'altres. M'agradaria molt que els comentéssiu.