Un viatge per oblidar i per tornar a recordar

Un relat de: Marteta
Els seus ulls s'ompliren de llàgrimes al mateix instant que s'asseia al bus que la duia a la platja. Els records de la seva vida passada tornaven a la seva ment, provocant en ella la mateixa reacció de sempre. Necessitava deixar de pensar en ell, en el seu passat. Volia esborrar tots aquells bons moments que van viure, deixant de banda els dolents, recordant-los, amb el fi de no tornar a caure en la mateixa trampa, de tornar-se a perdre en els seus càlids ulls verds.

Desconecció, basta. Agafa el seu mp3 i es col.loca els auriculars, i al atzar possa una cançó. És bastant moguda, just el que necessitava. I cansada de recordar aquells moments, observa atentament a la gent que es troba en el mateix bus que ella. No està molt ple, més bé buit, hi deu haver unes quinze persones dintre.

Passen pel davant de L'estació Intermodal de Palma i allà pensa que hi pujarà molta gent, adamés, són aprop de les deu del matí. Un divendres i amb una calor que et mors. La gent va a la platja. Desde el començament del bus s'escolten a joves que hi pujen contents, entre rialles. I sí, van a la platja.

L'al.lota els observa atentament, comença a oblidar el dolor, comença a viure la seva vida, i deixa que la seva imaginació voli dins d'aquell bus. Canvia la cançó, és una molt exitosa de l'estiu 2011, i s'imagina a tota la gent del seu voltant escoltant-la i ballant al seu ritme. Somriu, li agrada aquesta sensació. Vol sentir més, molt més. Alça la mirada, veu que dos al.lots de més o menys de la seva edat l'estàn mirant. Somriuen, ella s'envergonyeix, però li agrada, no ho dupta.

Mira el seu mòvil. Té una cridada perduda.És d'una amiga seva que feia un mes almenys amb la que no parlava. La deu haver perdonada? La jove trista se n'apanedeix de que per un simple noi i per uns simples dies de relació poc estable hagui deixat la seva amistat de banda. Nervis. Merda, no té saldo. Perduda, segur que la crida una altra vegada si és alguna cosa important.

Alça el cap, el bus està a rompre. La gent quasi ja no hi cap. Veu a una àvia que s'aguanta a la seva cadira. Ella s'aixeca i li deixa el seu lloc. L'àvia li agraeix amb un ample somriure, cosa que fa que la noia és senti bé, i més bona persona. Sona el mòvil. És la seva amiga. No s'ho pot creure. L'ha perdonada, es possa a plorar d'alegria. Queden per veure's el dissapte per la nit. Es despedeixen amb petons per cada una i un suau adéu. L'autobus s'atura, i molta gent hi baixa. Hi ha seients lliures i just quan s'està a punt de seure's veu que el mateix al.lot que abans la mirava ho intenta fer també.
-Ai perdona, seu- diu ella avergonyida
-No no, has arribat tu primer. De veritat, seu.
S'aseu. Somriu, somriuen. És guapo, és guapa. És estiu, no fa falta estimar, sinó que la primera impressió és el que compta i als dos els basta.
-Vas a la platja?-pregunta ella
-Sí, estic amb els meus amics i anam a passar el dia allà, tu?
-Si, bé jo estic sola.
-Ido ara ja no, si em vols a mi com acompanyant...

I segur que no dirà que no. Vol, volia oblidar, i ho està fent, o tal vegada ja ho hagui fet.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

227 Relats

394 Comentaris

165350 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Professora de filosofia.