un vespre sense matisos

Un relat de: arua87
Gargots a una fulla en blanc,
l'esbós d'una paraula que no sé determinar,
m'envaeix i es refrega en mi, un sentiment,
una frustració dona lloc a una reflexió,
un futur plè d'il.lusións i projectes, una familia bonica,
present feliç..., un amor real, una gran persona per company,
i potser per això, per haver conegut la felicitat,
aquell Déu en qui alguns creieu,
m'assenyala amb el bastó, és vell , és savi,
per què aprengui,
per repartir els mals,
i no rebre sempre els mateixos….
I doncs, perquè ens dones tant i amenasses de treure'ns?
O ens treus.
Perquè neixem...en una mà la vida, i a l'altra la mort,
la vida, no és més segura que la mort, ni més important,
perquè ens espanta?
Perquè sentim tant si potser hem de perdre…
Tandebo hi hagi un valhalla, allà ens veurem senyor

Comentaris

  • gràcies Aleix[Ofensiu]
    arua87 | 22-06-2016 | Valoració: 10

    gràcies per les tevés paraules, sento dolor, i confusio, el no entendre com tanta felicitat es converteix en poc temps en indignacio i desolacio, niquin sentit te, som sers humans,...res mes
    pero tot i aixi, sempre endevant

  • Reflexió i bellesa[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 28-05-2016 | Valoració: 10

    Un poema bellíssim, dur, sincer i reflexiu. Talment sembla la lletra d'una cançó. Però, malgrat les dificultats de la vida que tan bé dibuixes, cal viure; a poc a poc, però cal viure. Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: