Conte de la por

Un relat de: arua87
- No estàs sol. Va dir la Lluna.
De cop ell va girar-se, no sabia que la Lluna parlava,
i menys a ell, i en paraules..

- Del cor li va sortir preguntar: -Ah, no?
- Ara no tens por de la mar, perquè està en calma… i sembla una postal, jo faig que estigui quieta….
Però quan l'aigua es brava, t'espanta, t'espanta perquè no saps nedar…

Un dia, entendràs que la vida no consisteix només en fer el què feu els esquirols, anar d'arbre en arbre, buscar companys, buscar aliments,…
tu saps fer aquestes coses! Et sents agust fent-les, controles les corredisses entre branques… no tens por.


Aqui quiet on ets, potser que si t'espantes massa, quan la mar es brava, caiguis.
Llavors t'adonaras que saps nedar i lluitar per sortir de l'aigua; aviat seras a la sorra, contemplant la mar, més fort, mes valent, doncs dins duus un heroi que no sabies!
Hauras perdut temps sentint la por abans de caure,
més temps del que has trigat en sortir-ne.

Desde la sorra sent plaer, ell ha canviat, es mes fort, sap que pot,
la mar segueix sent inmensa, pero ell sap que nedant, s'avança.

I es desper-ta, es frega els ulls… i la lluna ja dorm, comença un nou dia… es un humà, no un esquirol, i la Lluna i la mar en calma son una imatge que per uns moments encara pensa...somriu.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: