Que pari el món

Un relat de: arua87
El mal estar s'amaga dins el cos, a qualsevol racó de tu,
i rius, i fas i treballes, i segueixes fingint que controles la situación,
pero el dolor no surt, no s'esfuma, no vola, ni flueix enlloc,
es queda dins i deteriora, crema, corroeix.

Camina, respira, reacciona lentament...
ho intentes, pero no funciones, el pès del teu cos es torna de plom,
avui no pots més,
un fil de veu afogat demanaria avui, socors, ajuda,
que tot freni que el món pari,
que no puc caminar més, que vull baixar.

Comentaris

  • Viure.[Ofensiu]
    jomagi | 28-06-2016 | Valoració: 10

    Som morts des de que naixem... Tot és tant efímer que no sé pas que dir. Un relat molt profund.
    Una abraçada.

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 27-06-2016 | Valoració: 10

    Et continuo llegint m' agraden els teus relats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: