Sento

Un relat de: arua87
Vull seure a la teva falda,
vull abraçar-me al teu coll, com abans,
vull deixar-me esborrar per la terra,
vull que s'acabi tot.
Tornar a aquella sala de l'hospital, mirar els teus ulls plens de por,
i que vegis tu en els meus la meva por, por a que no m'estimis.
Et demanaria que no m'allunyis de tu, que et necessito,
necessita'm tu com abans, més que abans.
Vull tenir-lo jo el càncer, pero amb tu al costat.
Ets tan aprop en distància i tan lluny per dins,
que temo desesperar-me. Temo també, oblidar-te.
Por, es la paraula que descriu la realitat,
a no ser més “la teva nina”,por a deixar-te jo d'estimar.

Cada nit es un horror, trobar-me amb la veritat al llit,
la veritat es que t'estimo,
que no puc deixar de pensar un sol dia en tu, ni vull.
Et donaria la vida per què tu siguis feliç, vull deixar de patir
descansar dolçament, dels dolors que em martiritzen.
Perquè soc forta, no m'abandonare, i fare el possible per no
voler-te tan, per no tindre temps per pensar-se,
també es un càstig fer-se el valent.

Em llevaré i fingiré la normalitat quotidiana,
sepultare el meu cor, fins a ofegar-lo,
però vindran de nit els dimonis a acompanyar-me,
entre llençols plens de sanglots d'anyorar-te.

Comentaris

  • Has fet clic al concurs per error?[Ofensiu]

    Aquest mes el tema de "Mitjans de transport" és... en cotxe.

    El teu relat no té relació amb el tema i ens sap greu no acceptar-lo per al concurs ARC de micro relats a la ràdio.

    Torna a provar-ho amb un relat que en faci referència i aquest no el tenim en compte.

    Gràcies per voler participar!


    Associació de Relataires