No es menys

Quan es parteix el cami, les sabates et ballen,
la pròpia ombra es un gegant que t'acompanya,
el teu nord gira a ventades,
retruny la pau, l'aire se m'empassa…

i a cada record, la pena em pesa i m'esclafa.
cal oblidar pel simple fet que no s'avança,
no es senzill si en el fons vols un miracle,
meny quan s'acaba el dia, quan un roc neix a la panxa.

com passant pàgines d'acer d' un llibre que no s'acaba,
que no vull acabar, que necessito encara,
perquè aquest conte que era de fades,
es avui el mateix que m'esbotza la nostàlgia.

Passes de plom, que aviat deixaràn d'empentar-me;
no treu sentit a una raó, les mil excuses que dansen,
no es menys aquest dolor, per trenta dies que ja passen,
no es perd en instants l'amor, per molt vençuda que tinc l'ànima