L'últim lloc

Aquella última trucada va acabar d'esclatar el seu cor. De dolor.
S'havia acabat i per sempre.
Recordava les imatges de la tarda, com havia pogut tindre'l entre els seus braços. Tocar-lo. Sentir la seva pell.
La calor dels seus llavis al besar-se.
Sentir l'escalfor del seu alè tan aprop dels seus llavis mentre somreien.
Les seva mà, grossa, masculina i calenta, acaronant-la a pesar del dolor d'aquell passat.
De debò mai més tornaria?
Recordava veure'l marxar per l'ascensor per últim cop.
No s'havia tancat la porta que ja el trovava a faltar.
Sempre que eren junts, no sabía si era l'últim cop.
Tantes vegades havia marxat...deixant-la enrere. Sola
No mostravapor a perdre-la.

Havia vist el mar, a la platja, recolzada al seu pit .
Tranquils, junts.
Tandebo el món hagués frenat aquell instant.
Se sentia plena quan era amb ell, com quan per fi arribes a casa i no vols sortir-ne.

Havia deixat en ell les.últimes esperances que li quedaven.