Raig de llum d'una il.lusió que espera

Un relat de: arua87
Cada dia estas una mica més lluny, nadó
pero estas dins meu encara,
l'anhel es ferm, pero el desti exigeix calma.
Com una porta que s'ajusta però entra encara un raig de llum,
que boreja l'ombra de la porta… que dibuixa sombres als racons…
no omple l 'habitacio pero hi es present, aixo ets tu ara.
I en la foscor mes grosa possible,
ilumines l'univers només imaginar-te.
Ets la sensació que profana el meu dolor d'ara
l'espurna d'ilusió que encen la màgia al cor quan aquesta s'apaga,
tu ets, sense ser encara, el nostre món, la nostra casa.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: