Un sopar a Paredes de Naba

Un bon dia estan en terres de Palència, ens van dir que a Paredes de Naba trobariem uns nois que es dedicaven a la restauració i l'antiguetat, entre lo que ens van ensenyar i vam enraonar la nit ens va arribar.

Vam preguntar on podriem anar a sopar, perque allà no es veia res en aquell poble, tot era fosc i sense cap botiga. Ens van dir que anesim a casa de donya Gabriela, que allà podriem sopar. I caram quina gran casa que tenia, un gran caseron!, amb una finestra de renaixement, un gran portalo amb dovella, un alero amb fusta tallada fent cornisa a la teulada, no recordo si tenia balcó, pero si que a la porta i lluia una gran anella de ferro forjat.

Vam trucar i una minyoneta va obrir la porta:
-Buenas noches, se puede cenar?
-Yo creo que si!
I mentre anava a visitar la "dueña" ens vam quedar en aquell gran vestibol, tot el terra estava enllosat de pedres, es veia una escala molt ample a la dreta també de pedra i uns bancs de fusta i uns arcons que adornaven les parets d'aquell vestibol.

Del fons va sortir donya Gabriela (una senyorona que ben be es veia una "dueña"), molt amablement i amb un castella estupendo ens va dir:

-Pasen ustedes señores! Desean comer verdad?
-Si, si! claro!!

I creuant les portes dels cuarterons ens varem trobar amb un menjador del mes pur estil castellà: dues grans alacenes adornaven les parets i una llar de foc al fons encesa escalfava l'estancia a on hi havia una gran taula llarga plena d'homes menjant.

Vam ser el centre d'atenció dels comensals, tothom ens mirava. Ens van asignar un lloc a la taula. Alli tot era gran i la minyona i "doña" Gabriela pasaven amb unes soperes servint sopa, percert..... molt i molt bones. Despres van sortir amb unes safates amb llebre, mentre la mestresa anava servint ous ferrats a conte de lo altre, per si a algu no li agradava.

Lo bonic de tot això que no ens haguesim anat, era escoltar la conversa que ens envoltava, en la que es parlava dels gossos que enraonaven, deien que coneixien uns i altres i que feien un lladrucs imitant les veus de les persones. Era tant bonic d'escoltar, que no ens haguessim anat mai, semblava ben bé que ens haguesim transportat a l'època Cervantina, amb les seves fabules i històries, i amb aquell castellà tant ben parlat i agradable de sentir, va ser estupendo entrar en aquell espectacle teatral en el qual nosaltres estavem a dintre convidats.

Dono gracies a la providencia per haver-nos portat aquell dia a Paredes de Naba, i haver pogut rebre aquells regals per les nostres memòries.


Maria Pilar (Valeria)