Un secret penjat en el temps (Tema: secrets)

La casa pairal dels segle XVI, s'alça feréstega, en el racó més obac de la muntanya.

La Marta ja no podia suportar més estrés. El negoci familiar del bufet d'advocats la devorava. Treballava sense treva. Consumia massa tranquil·litzants. Va decidir adquirir la casa pairal, que feia molt temps que estava en venda.
La Sílvia, amiga i companya de feina, quan hi va entrar va experimentar com un feredat intens li llepava la columna i un crit de glaç li sacsejava les temples.
La Marta es va instal·lar tan bon punt la casa va estar reformada, tot i que va respectar força l'estructura original, sobretot a les golfes, on va conservar les bigues. Allí s'hi va construir l'estudi a través del qual pretenia controlar el bufet mitjançant videoconferències.

Ell jeu, inconscient, enmig del basal de sang, darrere la casa. El pare ha estrebat la filla cap a les golfes i ha barrat, amb clau, la porta. Els ulls rojos, injectats de ràbia, la fiten sense pietat.
-Creieu què no me n'assabentaria d'aquesta infàmia que ocultàveu? Creieu que no veia el pecat flamejant en els vostres ulls àvids de desig ? Us vaig veure al costat del riu...fornicant!!!!
Mentre vomita aquests mots d'ira, la sacseja violentament i la gira vers la soga, penjada a traïció.
Ell recobra la consciècia. El cor li surt per la boca. Puja corrents a les golfes... el rostre morat de la seva estimada el mira fixament. El pare, mort, enmig de la sang que brotlla dels seus canells...
La despenja, la besa dolçament. Es posa la soga. S'enfila a la cadira i ja mort en vida, es llança.

La Marta preparava la videoconferència.
La Sílvia ja feia temps que estava preocupada per la Marta.Veia un tel de gel en la seva mirada que l'allunyava d'aquest món.
En la videoconferècia, la Sílvia, aterrada, va observar com, darrere la Marta, el cadàver d'una jove es balancejava com un pèndol de dolor, suspès en el temps.