Cercador
Un petit gran gest
Un relat de: joandemataro- Compartir:
Avui, m'has donat consol,
com procures fer sovint,
i m'has tornat a escoltar .
amb el somriure a la boca,
amb una tendra mirada ,
amb l'expressió de les mans,
amb el cor, amb tot el cos....
Però el que més m'ha confortat
ha estat quan, en silenci....
sense demanar permís,
m'has tret, amb delicadesa,
aquell petit bri de fil
que del meu jersei penjava.
M'has llevat un pes de sobre
i m'he sentit alleugerit:
no tan sols m'has escoltat,
m'has fet sentir estimat....
Comentaris
-
Et dic el mateix [Ofensiu]Nonna_Carme | 23-05-2010 | Valoració: 10
que la brins en el seu comentari.
Aquest poema denota una ànima delicada i plena de sensibilitat que, d'un detall insignificant , en fa un bell poema.
A reveure, Joan.
Nonna -
Em recorda...[Ofensiu]sempreningú | 20-05-2010
...a una imatge que tinc en la memòria i em va fer sentir de la mateixa manera que ho expressen els teus versos. Són tant aquests petits gestos... no ho canvio per res. Gràcies, un cop més
-
Tendre i amorós[Ofensiu]brins | 17-05-2010 | Valoració: 10
Un poema molt bonic, Joan; sembla mentida que petits detalls com el que ens expliques puguin tenir, en moltes ocasions, més valor que les paraules. Són gestos espontanis que ens emplenen de felicitat perquè sabem que són sincers.
El fet que hagis escollit aquest tema per a un poema, fa palesa la teva sensibilitat.
Una abraçada,
Pilar -
...[Ofensiu]montserrat tafalla rigol | 17-05-2010 | Valoració: 10
renoi quina enveja em fà ella !!!
-
Moments...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 17-05-2010 | Valoració: 10
indescriptibles. Tal com bé diu el teu poema, hi ha instants que, sense saber el per què, un petit gest, una mirada o un somriure poden donar-nos més força o consol que un munt de paraules. També passa amb els silencis compartits, que sembla com si la comunicació que s'estableix anés més enllà de qualsevol mot que podriem pronunciar.
Felicitats, un poema molt bell
Una abraçada
Valoració mitja: 10
