Un nadal sense tu (el primer)

Aquest serà el primer Nadal sense tu, tot i que no n'hagi passat cap mai al teu costat.

És una idea complexa i difícil d'entendre.

Tu i jo no n'hem passat ni un de Nadal junts, i no obstant, aquest serà el primer que no et tindré amb mi.

No parlo de companyia física, sinó de sensacions, de sentiments...d'amor.

L'any passat , per exemple, no em plantejava si hi eres o no, ens coneixíem, potser més de vista que res. Tu hi eres, i jo no en feia cas.Com aquell qui va caminant i veu caure una fulla. Indiferència.

Però aquest any, ara que no et puc treure del meu cap, ara que cada segon es diu com tu i totes les nadales canten el teu somriure, ara...ara la indiferència s'ha transformat en desig.. desig de passar aquestes festes entre els teus braços.

I és que aquest és el primer Nadal que et trobaré a faltar, tu ets amb la única persona que voldria celebrar el vint-i-cinc de desembre...igual que cap d'any, i començar amb tu el nou any, una nova vida plena d'il·lusió.

I potser aquest any tu hi siguis, com sempre. Potser al mateix bar, potser al mateix local, potser ballant la mateixa cançó que jo. Però continuaran sent unes festes sense tu. Sembla estrany, estúpid... però és així.

No sé ni si m'atreviré a desitjar-te un Bon Nadal... segur que no, guardaré cada mot verge pel primer cop que estiguem junts.

Tan de bo el tema del relat de l'any que ve sigui "Un Nadal amb tu".

Em queda aquesta esperança.