UN MATÍ, UN BAR

Un relat de: jomagi
En Marçal estava assegut en una tauleta prenent-se tranquil·lament el seu cafè i copa de rom...

A la barra, tres homes discutien acaloradament sobre la qüestió política del dia...

Un d’ells es dirigí al solitari Marçal, exigint-l’hi barroerament la seva opinió...

En Marçal, molest i emprenyat per aquella manca de respecte i educació, es podà dret per rebatre tot allò que parlaven aquells fills de sa mare...
Els hi deixà anar amb rigor i duresa el seguent:

-Brols gulaixa ditsant, crok, villaste ih termegolina vasf coentra ax llporga; cogat ullatid pasgvoll fatlenz !!!...

Quedaren tots acollonits!... Tant!, que el mateix Esteve, que regia el bon govern d’aquell establiment, trucà desesperat als mossos d’Esquadra...

En menys d’una hora el pobre Marçal fou jutjat i condemnat a sis anys i mig de presó...

Aquest fet fou llargament divulgat pels mitjans de comunicació durant dies...

No havia passat escaig un mes i mig, un matí fent el recompte trobaren el pobre Marçal penjat a la seva cel·la de la presó...

2022 enllà...

Comentaris

  • Lo nostre[Ofensiu]
    Gardenia | 20-02-2022 | Valoració: 10

    M'ha agrada molt llegir els teus relats.... defensem i treballem per les llengües minoritàries, per que van per natros...els catalans, valencians i un llarg etc.... Soc valenciana, mes concretament del Maestrat, tenim que defensar lo nostre !!!
    Un beset

  • Tribalitat[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 19-02-2022 | Valoració: 10

    L'Home és un ser tribal, tenim la nostra individualitat cadascun, lògicament, però quan s'ajunta la gernació esta es difumina en un ramat.
    Açò passa molt sovint en les nostres terres, jo sempre, manco a la meua sogra i quan em diuen que no m'entenen, els parle en la llengua valenciana, la major part, jo diria que més del noranta per cent de les persones a la ciutat de Valéncia m'entenen, però hi ha qui no t'ho diu que no t'entén, però et torna a preguntar, jo, si puc, els ho dic en les dos llengües.
    Cal, és precís que utilitzem la nostra llengua tant com ens siga possible, no és valenta la postura de deixar de parlar-la per a començar a parlar el castellà, tot i que ma mare és extremenya, però entén a catalans i a valencians, no sé si ho farà amb els mallorquins, sobretot els de la contornada de la ciutat de Mallorca, a mi em costa també.
    En fi, si parlem la nostra llengua, que tenim el dret, fem que esta vixca, si tots esperem a que l'altre la parle no la parlaria ningú.
    Però parlant una altra vegada més clarament del teu conte, dir-te que cal ser un templer a les nostres terres per a parlar les nostres llengües.

    Un abraç ben fort, ja sé que tu no eres precisament amant de les efusivitats, però et desitge el millor.

    Des de Valéncia

    Vicent Adsuara i Rollan

  • En Marçal[Ofensiu]
    Prou bé | 19-02-2022

    Sotmès en i per la incomprensió!
    AMB total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: