UN MATÍ, UN BAR

M'ha agrada molt llegir els teus relats.... defensem i treballem per les llengües minoritàries, per que van per natros...els catalans, valencians i un llarg etc.... Soc valenciana, mes concretament del Maestrat, tenim que defensar lo nostre !!!
Un beset

L'Home és un ser tribal, tenim la nostra individualitat cadascun, lògicament, però quan s'ajunta la gernació esta es difumina en un ramat.
Açò passa molt sovint en les nostres terres, jo sempre, manco a la meua sogra i quan em diuen que no m'entenen, els parle en la llengua valenciana, la major part, jo diria que més del noranta per cent de les persones a la ciutat de Valéncia m'entenen, però hi ha qui no t'ho diu que no t'entén, però et torna a preguntar, jo, si puc, els ho dic en les dos llengües.
Cal, és precís que utilitzem la nostra llengua tant com ens siga possible, no és valenta la postura de deixar de parlar-la per a començar a parlar el castellà, tot i que ma mare és extremenya, però entén a catalans i a valencians, no sé si ho farà amb els mallorquins, sobretot els de la contornada de la ciutat de Mallorca, a mi em costa també.
En fi, si parlem la nostra llengua, que tenim el dret, fem que esta vixca, si tots esperem a que l'altre la parle no la parlaria ningú.
Però parlant una altra vegada més clarament del teu conte, dir-te que cal ser un templer a les nostres terres per a parlar les nostres llengües.

Un abraç ben fort, ja sé que tu no eres precisament amant de les efusivitats, però et desitge el millor.

Des de Valéncia

Vicent Adsuara i Rollan

Sotmès en i per la incomprensió!
AMB total cordialitat