Escrit de llibertat

Temps enrere quedaren els dies de tortura, de humiliació i de ràbia, memòria latent de èpoques fosques que no es volen recordar però observo el cel i me n'adono que res a canviat, els estels segueixen brillant en el firmament, cada dia el sol es pon per renéixer com el fènix al dia següent... Aliens a tot, ens consumim, monotonia rutinària ens abraça i acarona en un estat de ben estar, som informats del que passa a la resta del món, les seves guerres, desastres humanitaris i corrupció que observem amb indiferència, a taula sota un sostre i menja calent.
Retrocedim temps enrere, fonent-se en el present mes immediat; tortura , humiliació i ràbia.
No pots mes que cridar desesperat en un espai al buit, tranquil, ningú t'escoltarà.
Has sortit al escenari tot ja esta preparat, amb valentia no pots mes que improvisar alguna escena però el final sempre serà el mateix.
Carreges policials plenes de brutalitat, incomprensió popular i un esperit rebel que dona els primers batecs per fer corre la sang de la llibertat, jo m'estimaria un lloc idíl·lic en que el adinerat no fos mes que el proletariat, estroncat queda aquest pensament anel·lat, guerra, mort i globalització me l'han matat.
L'única solució? Guerra al capital.