La Nit

Et miro, tu no em veus, però contemplo fins l'últim racó del teu cos, estirada al llit, preciosa, exultant, meravellosa. Els meus dits recorren suaument totes les sinuoses corbes del teu cos, harmonioses, perfectes. T'esgarrifes per culpa d'un calfred. Et gires i em somrius, un mixt somriure ple d'afecte, amor i complicitat. M'abraces, la teva pell sembla estar en ebullició, la teva fragància m'envolta, dolça i extasiant. Jo ja no pertanyo a aquest món, enrere queda tot, nomes, tu i jo. Tinc ganes de dir-te que t'estimo, però no trobo les paraules, totes son massa vagues e inexactes. Sento els teus càlids llavis, tanco el ulls i abandono el meu cos.
La lluna es fa vella i els estels comencen a finalitzar els seus recorreguts per la gran bovada celest, el temps s'esgota i com una amor prohibit d'altre època has de marxar. El deu Cronos t'arrenca dels meus braços, el llit es troba buit i sol, el teu perfum perdura a l'habitació però tu ja no hi ets, m'alimento del record de les hores passades i sobrevisc amb d'il·lusió de veure't.