Música, llums, drogues, cretes i calbs

Tremolors que em desmunten, em desconcerten, gent que em parla i jo incapaç d'escoltar-los afirmo mentrestant la meva ment abandona el meu cos. Mirada perduda, no em trobo, incapaç de centrar-me, miro al meu voltant, no entenc el que em succeeix però la música repica al meu pit, frenesís desbocat d'imatges descentrades. Crits esgarrifosos, llunyans esquincen la meva ment, un fred mortal em recorre l'esquena, estic ajagut a un banc apartat del concert incapaç de centrar-me, miraculosament lio un porro, però fer-ho em suposa una angoixa inesperada. M'ofereixen unes calades però denego l'oferiment gracies a la meva ment lúcida que va allunyant-se del meu cos i es va apropant, en aquets moments de mínima coordinació el meus cos experimenta unes ganes irrefrenables de ballar però això provoca una explosió que fa fugir la meva consciencia lluny del meu cos, provocant una descoordinació general. El mon es ataronjat i una llum artificial que deforma les cares , jocs de llum clarobscurs m'emboten, cares preocupades em miren i jo turmentat em frego el poc cabell del cap, al banc, pres d'un malson resto sol envoltat de gent.