Un hortet a Montjuïc

En el s.XIX a Barcelona les classes socials podien distingir-se molt bé per la manera en la que es divertien.
La gent de classe alta els diumenges i dies festius segons l'època de l'any anaven al liceu o donaven festes a casa que revestien de solemnitats i de les quals les classes inferiors només se'n gaudien veient el vestuari que portaven a la sortida de les festes. És cert que els senyors s'ho passaven bé, però no s'ho passaven malament tampoc els menestrals i obrers que es divertien molt als jardins de les nimfes i a la font del gat ballant amb gran aldarull.
Era curiós que aquells obrers no sentissin enveja dels senyors almenys en quant a la diversió, es podia assegurar que no haguessin canviat l' Americana de la font del gat pel selecte vals vienès que es ballaven pels salons distingits.
Diguem que els nostres passats es conformaven amb lo que tenien i eren feliços amb les seves bollangues, lo que vull dir, que tota aquella gent del s.XIX tenien esperit de burgès. L'hortet era un plaer i un esbarjo, a Montjuïc es compraven i es llogaven. Aquell hortet somiat amb la parra a la porta i a sota la figuera una taula per menjar l'arròs. Després de menjar aquells esplèndids arrossos que no tenien preu s'acostumaven a agrupar per jugar a jocs, a cartes i sempre s'acabava amb ballarugues. Quan idil·lis hi devien haver començat i tota la vida havien durat.


La famosa cançó de la font del gat:

Baixant de la Font del Gat
una noia, una noia;
baixant de la Font del Gat
una noia i un soldat.
Pregunteu-li com se diu,
Marieta Marieta;
pregunteu-li com si diu;
Marieta del ull viu.

Cançó de la Americana:

Aquesta americana
que esta feta de un jaqué
la canten els paletes
quan no tenen res que fer
mira gravat vigila l'amo
que mentre's tant faré un cigarro
si l'amo ve fes un xiulet
que de seguida Que de seguida
farem paret, farem paret.