Un full en blanc, una mà que no sap què escriure...

Un full en blanc. Una mà que no sap què escriure.
Una finestra oberta. Un paisatge humà per admirar.

Un noi assegut en un banc. Porta un bloc de dibuix a les mans. No deixa de mirar allà on juguen les criatures.
Els està dibuixant?

Uns nens corrent alegres darrera una pilota. De sobte un cau i esclata a plorar.
Una mare s'acosta i li fa un petó ben dolç per calmar-lo.
Funciona.

Uns avis asseguts a l'altre banc. Discuteixen amb energia sobre... el temps, la política...
Qui sap?

La música comença a sonar. Això m'indica que ja no estic sola.
Torno la mirada a l'exterior. Ara hi ha una nena petita que salta a corda. Sembla que s'ho passa molt bé.

El dibuixant ha abandonat el seu lloc. Ara hi ha una parella d'enamorats somrient.
Està arribant la primavera...

Miro el full. Encara està en blanc. Noto una presència al meu darrere. Em giro. Estàs dret al meu costat. Et miro als ulls i em somrius. Em deixes altre vegada sola.

Has canviat la música. Ara se sent ... Chopin? Què estrany! Si no t'agrada... Ho has fet per inspirar-me?
Doncs, això dóna resultat.

La mà comença a córrer pel paper en blanc... "Un full en blanc. Una mà que no sap què escriure..."