Un final per Record passats

Dies més tard ella es va despertar.
Va tapar-se la cara amb les mans, altra vegada ho havia intentat i altra vegada no havia aconseguit el que volia. Va estar-se així una estona, en silenci, respirant pausadament, fins que, finalment, va tornar a aixecar el cap.
I en aquell moment es va sentir perduda, no sabia que fer. Va aixecar-se lentament i va apropar-se cap a la finestra que tenia més a prop, i en observar la imatge de l'altra banda es va quedar sense alè, núvols blancs i esponjosos omplien tot el que podia veure, massa irreal per ella.
Va sentir com algú entrava a l'habitació i ella es va girar pensant que seria la seva mare, però havia entrat una dona de cabells negres i llargs, molt més alta que no pas ella i vestida completament de blanc, va somriure-li i solament va dir:
-Benvinguda al final del teu viatge, benvinguda a l'altra banda.

.....................................................

Molt lluny d'allà, uns pares ploraven perquè no tornarien a veure la seva filla mai més.