Un error

De vegades no has pensat
per què és tan fosc el vers
que colpejo contra el món
cada nit que sento el cor
bategant fort sota el pit?

I si escric vers adormit,
o engrescat de joia i vi,
fent-se el fort sobre el destí
i oblidant-se de mi?

Potser t'agradaria,
potser et faria volar,
o t'enganxaria al meu parlar
sense deixar-te moure un punt.

Potser seria el delit
del món sencer,
famós, per tots llegit,
però seria sens dubte
inútil.

Un error.

Seria com dir
que prefereixo viure'ls a ells,
viure't a tu,
i escriure't
sense mi a dins.
Seria com dir
que escriure és com servir,
que sentir
és com morir.