Un diàleg...

La màquina escurabutxaques xerra amb la botella de “brandy”. Hi ha calma al Bar.

- No tinc massa temps, diu la màquina.
- No saps assaborir la victòria. Jo he acabat la botella.
- Quina victòria ? Una botella ?
- Les monedes i algun bitllet.
- I has guanyat ?
- Jo no.... Jo sols sóc la màquina conseqüent a un programa. És un altre aspecte que percebeixo.
- Quin ?
- La reiteració i despesa per part del que juga.
- Ja m’ho pensava que em diries quelcom.
- I tu amb la copeta què ?
- Doncs crec que és diferent... beuen i marxen....
- Ja.ja.ja. t’atures al “i marxen...”
- Què vols dir ?
- Que una copeta segueix a l’altre...i un altre...i no marxen....
- Crec que és diferent...
- En què... ?
- Beure i Jugar per aconseguir diners.
- Diners... és igual.
- No en el ritme !
- Ritme ?
- Sí... assaboreixen copa i copa...i moltes vegades desconnecten del guanyar diners... En el teus jocs no...
- Tens raó.
- Hi ha un enganxament... diners introduïts i expectativa de premi.
- D’acord. És diferent.
- Diferent i semblant. Beure i/o Jugar. Jugar i/o Beure. Crec que van de la ma. He vist jugadors que tenen sobre la màquina la copeta.
- Potser sí. Una mica separat i una trobada justificativa.
- Llibertat ?
- Ni tu ni jo tenim la mentalitat suficient per ser objectius.
- I qui la té ?
- Les persones que beuen i juguen... o juguen i no beuen.... o beuen i no juguen.

La botella de “brandy” i la màquina escurabutxaques, resten tot esperant amb silenci els propers clients i jugadors.