Cercador
Viatge amb monstres
Un relat de: F. ArnauSempre havia controlat la meua classe, però en aquell viatge de final de curs hi havia xicones i xicons d’altres assignatures, i jo m’havia compromès a ser el seu tutor en aquelles dues setmanes en autobús per Itàlia.
Tot va començar malament, i abans d’arribar a Barcelona vaig notar que allò semblava un autèntic galliner, tots parlant a crits i sense gairebé respirar. A més a més, tothom tenia la raó absoluta en totes les qüestions que sortien a debat, i mai no et demanaven ni ajuda ni consell per a res. Eren autosuficients, per no parlar d’aquella olor característica de molts adolescents dins d’un espai tan reduït com un autobús.
Però això no és el més greu. A Florència no volien visitar la Galeria Uffizi. On havia quedat la síndrome de Sthendal? Vaig tenir que anar jo sol, i vaig plorar com un nen, tant per la bellesa de les obres, com per la ràbia que em donava que aquells joves foren tan insensibles a l’art, mentre es deixaven els ulls a les pantalles dels mòbils. El mateix va passar a Roma, on no van voler visitar el Vaticà perquè deien que no eren creients. I jo, que sóc ateu confés, però que se’m va posar la pell de gallina en contemplar la Capella Sixtina del gran Michelangelo... El mateix va passar a Pisa, a Venècia, a Nàpols, i a tants i tants llocs, que al remat vaig decidir deixar-los fer el que volgueren.
Això no va durar massa, doncs, omplien les habitacions on s’hostatjaven de tots els amics que anaven fent, que eren molts, i també s’anaven emparellant sense ordre ni concert. Calia fer una mica el paper de sergent, sobretot pensant en llurs pares, i així ho vaig fer. El resultat va ser que jo, que havia estat de sempre un profe
guai, un col·lega, i amic dels alumnes, vaig esdevenir un carca, un fatxa odiat per tots ells, i sobretot per elles, que veien en mi un enemic que els tallava les ales.
I ara, després d’aquest manifest contra l'adolescència, vull dir que hi ha dues coses al seu favor; que passa en poc de temps, i que no tornarà mai més...
Godella (L'Horta), 8 de gener del 2015
Comentaris
-
precios[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 25-01-2015 | Valoració: 10
Pyc inaginar tota l' historia m'agrada molt
-
el desànim[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 24-01-2015
mostres una visió magnífica del desànim, de les ganes d'engegar-ho tot a rodar, i ho fas en la visió d'un mestre que viu l'adolescència aliena com un mal que dura poc. Potser no recorda la seva pròpia! I com no crec que això sia una visió personal teva, sinó tan sols una visió literària d'un fet viscut o explicat per altri, crec que el final rebla el clau del caràcter auster d'un professor altament cremat, i tal com van les retallades, entenc que l'hagin ficat altres alumnes a banda dels seus. Que als seus de ben segur ja els tenia prou controlats.
Un relat ben escrit que no et deixa indiferent, que et fa pensar en altres coses que no es diuen, però que viuen a tocar del relat.
Bona feina i sort!
Ferran -
Voldria trobar les paraules...[Ofensiu]Joan Gausachs i Marí | 17-01-2015
Voldria trobar les paraules ajustades, les paraules adequades que em fessin entenedor i que no molestessin gens. Com a relat m’ha agradat las manera de transmetre la sensació de fracàs que té el professor, fracàs de captació i diguem pèrdua de empatia amb els seus alumnes... però l’últim paràgraf em sembla un xic descoratjador.
Francesc, tot dit amb la millor de les intencions.
—Joan—
-
gràcies![Ofensiu]Montse Guillén Galimany | 17-01-2015
Ja te l'havia comentat. Jo també sóc professora i m'hi veig reflectida. Enhorabona!
I moltes gràcies pel comentari al meu relat. Està basat en la història real d'una amiga que va passar fa 35 anys, aproximadament. -
Altres valors[Ofensiu]Materile | 15-01-2015 | Valoració: 10
L'etapa de l'adolescència és un drama per als pares, mestres i per a ells mateixos.
Els seus valors són canviables, volubles, incomprensibles per a nosaltres. Descobreixen el "grup", i beuen d'ell. Volen trencar motlles i es rebel·len per qualsevol cosa. Busquen la seva personalitat...
Un relat valent i real. Molt ben estructurat...
Materile -
Oblit[Ofensiu]SenyorTu | 14-01-2015
El mestre protagonista ens explica la història sense esmentar que ell també va ser adolescent. Sí que és possible que ell i els seu coetanis haguessin seguit el mestre a visitar la Galeria Ufici i la Capilla Sixtina, i que no es deixessin els ulls a les pantalles dels mòbils, però haurien... ¿què fien els adolescents quan el mestre ho va ser? En tot cas, aquest manifest contra la adolescència és comprensible per humà i el producte literari que el conforma és un text clar, concís i ben estructurat.
-
realista!![Ofensiu]Montse Guillén Galimany | 11-01-2015
Absolutament realista! Jo tinc alumnes de 4t d'ESO i m'imagino exactament aquest panorama.
-
Moments difícils[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 11-01-2015
Imagino perfectament l'escenari d'aquest viatge caòtic, sobretot en l'aspecte del canvi del protagonista, sent una persona de ment oberta i actuant amb ment forçada. L'adolescència és un moment tan difícil! S'han de tenir les idees molt clares i saber què és. El teu relat ho explica perfectament, tan el que significa pels joves com pels que els rodegen. M'ha agradat molt llegir-te de nou Francesc. Aprofito el comentari per a desitjar-te un molt bon any 2015 i rep una forta abraçada.
Aleix
l´Autor

207 Relats
1238 Comentaris
347729 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Foto: A la Casa Museu Pinazo (Godella, febrer del 2016).------------------------------------------------
MOLTES GRÀCIES!!!
------------------------------------------------
Sóc el Francesc Arnau i Chinchilla, un poeta autodidacte que el 24 d'Octubre del 2.006, va publicar per primera vegada a RC. Des d'aleshores he publicat gairebé 150 relats (sobretot poemes), he participat als diferents Reptes, així com als Concursos organitzats al web. També vaig assistir-hi a la Megatrobada de Premià de Dalt, amb motiu del lliurament dels Poemes Il·lustrats, on vaig tenir el plaer de conéixer a alguns dels relataires. Enguany, al mes de Febrer vaig assistir-hi a la GIGACALÇOTROBADA '09, on vam coincidir un munt de relataires (uns que ja coneixia i uns altres de nous) al voltant d'unes cebes grillades que ens guisaren al restaurant "El Nou Glop" de Barcelona. També he participat als llibres col·lectius "Contes de fantasmes" i "Relats per a llegir amb una sola mà", publicats per bubok. Finalment, el passat mes d'Agost a les Festes Patronals del meu poble es va fer la "II Nit dels Palmitos Blancs", on es va representar l'adaptació teatral d'algunes de les meues "Històries de Beniatrol", sota el títol de "Nit de brúfols", a càrrec del Grup de Teatre "Godayla", i també es va fer un recital de poemes meus amb acompanyament de música de corda. Actualment estic enllestint el llibre que el Regidor de Cultura del meu poble es va comprometre a publicar-me per la primavera de l'any vinent, i que sota el títol de "L'espill de l'orb", recollirà una antologia de la meua Poesia...

Portada del llibre "L'espill de l'orb"

Foto: Portada del llibre col·lectiu "Contes de fantasmes" publicat per bubok.

Foto: II Nit dels Palmitos Blancs (Godella, 15 d'Agost del 2.009)
------------------------------------------------
Hi ha una frase que defineix la meua relació amb tots els companys i les companyes de RC:
"Vosaltres m'heu fet mudar de pell..."

Foto: A una terrassa de Gandia (Octubre del 2.006)
------------------------------------------------
Aquesta és la meua "bio":
Vaig néixer el 10 de Novembre de 1.953 a Godella, un poble de la Comarca de l'Horta del País Valencià. Considere Vicent Andrés Estellés el meu veritable mestre, malgrat no haver-lo conegut personalment, doncs, fou al llegir el seu "Llibre de meravelles" quan em vaig sentir trasbalsat per aquest món de la Poesia. Ell va néixer a Burjassot, un poble veí del meu, i això encara em va encoratjar més...
També haig de dir que, com sóc autodidacte, les meues influències són molt nombroses, i van augmentant cada dia. Per això no vull esmentar cap autor més. Tanmateix, seria un sacrilegi si no fes cap referència a l'Immortal Ausiàs March, el més gran poeta en la nostra llengua que han parit mares.
Els meus blogs:
NOVES LLUNES
L'espill de l'orb
francescarnau@hotmail.com
©Francesc Arnau i Chinchilla
28 de Novembre del 2.009
------------------------------------------------

Foto: A la casa natal de Franz Kafka (Praga, Agost del 2.009)
------------------------------------------------
Francesc Arnau recibe la Flor Natural 2003 ( El Periódico Mediterraneo - 16/03/2003 )
------------------------------------------------

Foto: Octubre del 2.005, al Cantàbric en Godella (Astúries)

Foto: Al riu Douro en Porto (Agost del 2.007)

Foto: Carrer de Lisboa (Agost del 2.007)

Foto: A l'Estuari del riu Tajo en Portugal (Agost del 2.007)

Foto: Carrer de Praga (Agost del 2.009). Noteu el gran paregut amb el Carrer de Lisboa...

Foto: Vista del riu Moldava (Praga, Agost del 2.009)
------------------------------------------------
"Vosaltres m'heu fet mudar de pell..."
------------------------------------------------
AGRAEIXO ELS VOSTRES COMENTARIS, SIGUEN DEL SIGNE QUE SIGUEN...
MOLTES GRÀCIES COMPANYS I COMPANYES RELATAIRES!
------------------------------------------------

Foto: Amb els meus fills Núria i Guillem, els dos millors poemes que he fet fins ara, en un viatge virtual a Roma, un dels llocs que espere visitar aviat. (Juny del 2.008) Muntatge de Photoshop: -Leti Garcia-

Foto: Amb la meua dona Isabel, coautora dels meus millors poemes... ("Els dansaires", edifici de Praga, Agost del 2.009)
------------------------------------------------

"ATZAR" (Bombardeig de tinta), dibuix de l'autor, de l'any 2.001, sobre el que es va realitzar el 9è REPTE POÈTIC VISUAL.
------------------------------------------------

"Ametller florit" de Josep Arnau i Xinxilla -Any 1.990- Oli sobre tela (335x270).
------------------------------------------------

"Ja vénen els Reis!" Antonio Martínez (Godella, 1979) -oli sobre llenç- 80 x 65 cms.
------------------------------------------------