Cercador
Lliçó de ball
Un relat de: F. Arnau- Compartir:
*
Aquell dijous de Febrer no hi hauria lliçó de ball. Pere portava un parell d’anys jubilat. Feia uns mesos que ell i Maria s’havien matriculat a l’escola municipal de dansa, on practicaven les modalitats caribenyes (salsa, merengue, etc.). Ara estaven preparant, sota la direcció de la professora, la seua participació en l’exhibició que farien al teatre del poble, en quan vingués la primavera.
El passat cap de setmana a Pere li va caure el món damunt. Maria es va sentir malament de sobte, anaren a l’ambulatori del poble i els enviaren a l’hospital. Va quedar ingressada, i en poc de temps ja tenien el diagnòstic, un aneurisma cerebral amb metàstasi. Un tumor maligne al cervell. Li donaven com a molt tres mesos de vida. El cranc havia estès les seues urpes i no hi havia remei. Ara trobava l’explicació als petits oblits de la seua dona, que ell creia eren coses de l’edat.
Sense proposar-s’ho es va posar a pensar en el suïcidi. La Sèquia Reial era l’escenari preferit de tots els suïcides de la comarca. Des de que fou refeta de formigó, la corrent era molt forta, i qualsevol que caigués en les seues aigües ho tenia malament. Aleshores va prendre la resolució, i després d’escriure una nota i deixar-la damunt de la taula, se’n va anar cap a l’horta.
Era ja de nit fosca, i bufava un vent glaçat de tramuntana. L’enrenou no li deixava escoltar el cant de l’aigua, que tantes vegades havia gaudit des que era un xiquet. Sense pensar-s’ho es va llençar a la sèquia. La caiguda se li feu
eterna, i es va estavellar contra el fons. La sèquia estava buida, perquè anaven
a netejar-la al dia següent. La bategada fou terrible, i després...
Quan va recobrar el coneixement se n’adonà de que no podia ni moure’s, i notava la gelor que li produïa l’aigua i el tarquim. Fins que a l’alba el va trobar un llaurador que passava pel camí. Se l’emportaren en estat molt greu i tot arrupit pel fred. Al tercer dia del seu ingrés es va morir.
***
Godella (l’Horta), 21 de Març del 2.015
Aquell dijous de Febrer no hi hauria lliçó de ball. Pere portava un parell d’anys jubilat. Feia uns mesos que ell i Maria s’havien matriculat a l’escola municipal de dansa, on practicaven les modalitats caribenyes (salsa, merengue, etc.). Ara estaven preparant, sota la direcció de la professora, la seua participació en l’exhibició que farien al teatre del poble, en quan vingués la primavera.
El passat cap de setmana a Pere li va caure el món damunt. Maria es va sentir malament de sobte, anaren a l’ambulatori del poble i els enviaren a l’hospital. Va quedar ingressada, i en poc de temps ja tenien el diagnòstic, un aneurisma cerebral amb metàstasi. Un tumor maligne al cervell. Li donaven com a molt tres mesos de vida. El cranc havia estès les seues urpes i no hi havia remei. Ara trobava l’explicació als petits oblits de la seua dona, que ell creia eren coses de l’edat.
Sense proposar-s’ho es va posar a pensar en el suïcidi. La Sèquia Reial era l’escenari preferit de tots els suïcides de la comarca. Des de que fou refeta de formigó, la corrent era molt forta, i qualsevol que caigués en les seues aigües ho tenia malament. Aleshores va prendre la resolució, i després d’escriure una nota i deixar-la damunt de la taula, se’n va anar cap a l’horta.
Era ja de nit fosca, i bufava un vent glaçat de tramuntana. L’enrenou no li deixava escoltar el cant de l’aigua, que tantes vegades havia gaudit des que era un xiquet. Sense pensar-s’ho es va llençar a la sèquia. La caiguda se li feu
eterna, i es va estavellar contra el fons. La sèquia estava buida, perquè anaven
a netejar-la al dia següent. La bategada fou terrible, i després...
Quan va recobrar el coneixement se n’adonà de que no podia ni moure’s, i notava la gelor que li produïa l’aigua i el tarquim. Fins que a l’alba el va trobar un llaurador que passava pel camí. Se l’emportaren en estat molt greu i tot arrupit pel fred. Al tercer dia del seu ingrés es va morir.
Godella (l’Horta), 21 de Març del 2.015
Comentaris
-
Ai![Ofensiu]Materile | 15-05-2015 | Valoració: 10
A vegades, més de les que voldríem, les decisions dràstiques són les pitjors.
És tristísim i duríssim que la mort arribi quan comences a gaudir de la vida, i de la manera més bèstia, sense poder reaccionar davant la tempesta.
Un relat molt ben construït i que invita a pensar si el suïcidi és la millor manera d'arreglar els problemas.
Una abraçada,
Materile -
Duresa irònica[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 10-05-2015 | Valoració: 10
A vegades és millor prendre's les coses amb ironia i sarcasme, sinó és impossible sobreviure. Pobre protagonista, llençar-se a la sèquia quan aquesta està seca, llesta per ser netejada! La vida és un bolero. Una abraçada.
Aleix
l´Autor
207 Relats
1238 Comentaris
339994 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Foto: A la Casa Museu Pinazo (Godella, febrer del 2016).------------------------------------------------
MOLTES GRÀCIES!!!
------------------------------------------------
Sóc el Francesc Arnau i Chinchilla, un poeta autodidacte que el 24 d'Octubre del 2.006, va publicar per primera vegada a RC. Des d'aleshores he publicat gairebé 150 relats (sobretot poemes), he participat als diferents Reptes, així com als Concursos organitzats al web. També vaig assistir-hi a la Megatrobada de Premià de Dalt, amb motiu del lliurament dels Poemes Il·lustrats, on vaig tenir el plaer de conéixer a alguns dels relataires. Enguany, al mes de Febrer vaig assistir-hi a la GIGACALÇOTROBADA '09, on vam coincidir un munt de relataires (uns que ja coneixia i uns altres de nous) al voltant d'unes cebes grillades que ens guisaren al restaurant "El Nou Glop" de Barcelona. També he participat als llibres col·lectius "Contes de fantasmes" i "Relats per a llegir amb una sola mà", publicats per bubok. Finalment, el passat mes d'Agost a les Festes Patronals del meu poble es va fer la "II Nit dels Palmitos Blancs", on es va representar l'adaptació teatral d'algunes de les meues "Històries de Beniatrol", sota el títol de "Nit de brúfols", a càrrec del Grup de Teatre "Godayla", i també es va fer un recital de poemes meus amb acompanyament de música de corda. Actualment estic enllestint el llibre que el Regidor de Cultura del meu poble es va comprometre a publicar-me per la primavera de l'any vinent, i que sota el títol de "L'espill de l'orb", recollirà una antologia de la meua Poesia...
Portada del llibre "L'espill de l'orb"
Foto: Portada del llibre col·lectiu "Contes de fantasmes" publicat per bubok.
Foto: II Nit dels Palmitos Blancs (Godella, 15 d'Agost del 2.009)
------------------------------------------------
Hi ha una frase que defineix la meua relació amb tots els companys i les companyes de RC:
"Vosaltres m'heu fet mudar de pell..."
Foto: A una terrassa de Gandia (Octubre del 2.006)
------------------------------------------------
Aquesta és la meua "bio":
Vaig néixer el 10 de Novembre de 1.953 a Godella, un poble de la Comarca de l'Horta del País Valencià. Considere Vicent Andrés Estellés el meu veritable mestre, malgrat no haver-lo conegut personalment, doncs, fou al llegir el seu "Llibre de meravelles" quan em vaig sentir trasbalsat per aquest món de la Poesia. Ell va néixer a Burjassot, un poble veí del meu, i això encara em va encoratjar més...
També haig de dir que, com sóc autodidacte, les meues influències són molt nombroses, i van augmentant cada dia. Per això no vull esmentar cap autor més. Tanmateix, seria un sacrilegi si no fes cap referència a l'Immortal Ausiàs March, el més gran poeta en la nostra llengua que han parit mares.
Els meus blogs:
NOVES LLUNES
L'espill de l'orb
francescarnau@hotmail.com
©Francesc Arnau i Chinchilla
28 de Novembre del 2.009
------------------------------------------------
Foto: A la casa natal de Franz Kafka (Praga, Agost del 2.009)
------------------------------------------------
Francesc Arnau recibe la Flor Natural 2003 ( El Periódico Mediterraneo - 16/03/2003 )
------------------------------------------------
Foto: Octubre del 2.005, al Cantàbric en Godella (Astúries)
Foto: Al riu Douro en Porto (Agost del 2.007)
Foto: Carrer de Lisboa (Agost del 2.007)
Foto: A l'Estuari del riu Tajo en Portugal (Agost del 2.007)
Foto: Carrer de Praga (Agost del 2.009). Noteu el gran paregut amb el Carrer de Lisboa...
Foto: Vista del riu Moldava (Praga, Agost del 2.009)
------------------------------------------------
"Vosaltres m'heu fet mudar de pell..."
------------------------------------------------
AGRAEIXO ELS VOSTRES COMENTARIS, SIGUEN DEL SIGNE QUE SIGUEN...
MOLTES GRÀCIES COMPANYS I COMPANYES RELATAIRES!
------------------------------------------------
Foto: Amb els meus fills Núria i Guillem, els dos millors poemes que he fet fins ara, en un viatge virtual a Roma, un dels llocs que espere visitar aviat. (Juny del 2.008) Muntatge de Photoshop: -Leti Garcia-
Foto: Amb la meua dona Isabel, coautora dels meus millors poemes... ("Els dansaires", edifici de Praga, Agost del 2.009)
------------------------------------------------
"ATZAR" (Bombardeig de tinta), dibuix de l'autor, de l'any 2.001, sobre el que es va realitzar el 9è REPTE POÈTIC VISUAL.
------------------------------------------------
"Ametller florit" de Josep Arnau i Xinxilla -Any 1.990- Oli sobre tela (335x270).
------------------------------------------------
"Ja vénen els Reis!" Antonio Martínez (Godella, 1979) -oli sobre llenç- 80 x 65 cms.
------------------------------------------------