Un cul és un cul

És un dels espectacles més reeixits del nostre mediterrani clima. I si les coses no s'espatllen, amb una gota freda que es prolonga en el temps, o una llevantada massa tossuda, en podem gaudir tot l'any. Certament és un goig poder passejar pels nostres pobles i ciutats, qualsevol matí assolellat, i fruir de tot de fragàncies estrangeres que ens omplen les narius. Lavanda suissa, sabó de Marsella, flors silvestres, préssec mediterrani i la clàssica ferum: frescor primaveral. Fragància o tuf, segons el subjecte ensumador i la qualitat del producte suavitzant. Tots aquests efluvis artificials ens han d'ajudar a amagar altres aromes menys valorats. Totes les peces de roba, sense excepció, queden amarades d'aromes impossibles, encara que una lleugera brisa marinera les faci ballar al compàs d'una havanera diurna. Tot de banderoles de colors guarneixen balcons, terrats i eres. Mirant-les, aturant un instant la nostra atenció, analitzant un moment els draps d'una festa que no serà, podem esbrinar un munt de coses. Calces, calcetes, tangues i sostens, de colors discrets i cridaners. Calçotets, samarretes imperi, boxers i slips, amples o cenyits. Camises, bruses, samarretes amb eslògans comercials i alguna frase que vol arreglar el món. Texans girats del revés, així el sol no els descolorirà més del compte. Un munt de mitjons de tots colors, amb algun forat que denota que algú s'ha de podar les urpes del peu. Jerseis avorrits, tovalloles de les d'abans, gastades però suaus. Molts llençols, d'un blanc trencat alguns, de molts colors els altres, més nous però menys exigents a l'hora de llevar les taques de qualsevol cosa que se'ns pugui acudir. Tot això i més coses, tot pessigat per pinces de colors i de fusta, combinades sense cap gràcia ni ordre premeditat, aguantant fins que un dia, ventós normalment, cedeixen i deixen escapar la peça més preuada. Potser una samarreta cara, o la blusa amb coll rodó que deixa entreveure la roba interior. Un tanga molt petit de la noia adolescent de la casa o els boxers del jove que l'altre dia es va quedar a estudiar amb ella i que no va marxar fins que no es va haver acabat tot l'esmorzar. Ambdues peces, tanga i boxers, d'uns preus prohibitius pel seny de qualsevol persona que treballa i aprecia allò que li costa guanyar un sou massa just. El jovent té cul, com tothom, i l'ha de lluir, com ningú, però, un cul és un cul, i quan l'aroma artificial ja ha fugit, el preu de la peça de roba ja no amaga res. Un aire fresc i suau acompanya a la parella que passeja a l'altra banda de la plaça. Ell porta bermudes amples, ella una faldilla prou curta. Es miren i somriuen, no s'asseuran enlloc. Tots dos juguen amb els dits de la mà que s'agafen. Cap dels dos porta roba interior i només ells ho saben. La pinça que aguantava unes mitges ha cedit, i un gat dorm embolicat en seda artificial. Sota el seu nas s'hi pot llegir: Intima Cherry. L'olor de fragàncies estrangeres l'ha hipnotitzat i somia en gatetes siameses i un àpat de ploma fina.