Amors i desamors d'un pigmeu aquàtic.

Un relat de: El noi de cal Sàlic

En Ruel és petit i fosc, massa petit i massa fosc. A més és molt romàntic, enamoradís de mena, per què ens entenguem, s'idiotitza amb un innocent somriure i amb qualsevol ingenua mirada de complicitat. Al seu cor hi habiten mil amors, fins al racó més inhòspit. La seva innocència innata l'obliga a mirar i a callar. És simple, senzill. Sempre està observant els moviment d'algú, atentament, sense parpellejar ni una sola vegada, bocabadat. Sempre l'han titllat de poruc, cada dia algú li recorda que ho és, i molt. Mai salta al ring. A ell li rellisca, i molt també, però no per què n'estigui convençut i ho faci expressament, és tot més elemental. Per en Ruel tot és nou cada dia, quan obre els ulls, un dia rera l'altre, sense excepció, la seva ment està buida. No té records. Només sap que ell és ell i punt. No té por, no té temps per tenir-ne. La seva mirada, diàriament, queda captivada per els moviments d'una fémina que ell no reconeix. Atracció animal. Potser és la mateixa d'ahir, però ell no ho sabrà mai. El cor li batega més fort. Les pupil·les se li expandeixen tot inundant el seu globus ocular. Les papallonetes, moltes, fan bategar les ales al seu ventre. Mai insatisfacció i desplaer, tot erotisme i voluptuositat. No hi ha temps per a desenganys. Cap profanació, mai. Una pluja diaria d'humits plaers mai viscuts esborra els seus records. Demà tot serà nou un altre cop. Tot tornarà a començar. La seva eterna ignorància el fa feliç, té sort? Potser sí, ell mai es despertarà d'un somni incomplet. Ell no sap que demà és diferent si podem evocar els records dels dies passats. Viu sense desenganys, sense esperances trencades. Viu?. Una vida perduda en un mar de desitjos incomplets. La subjectivitat d'una bombolla de vidre plena d'aigua transparent a traves de la qual les imatges es deformen un dia rera l'altre. En Ruel és feliç, i de veritat, i molt, i ningú li discuteix, i no hi ha mentides, però la veritat se li esmuny de les mans cada dia.
Sovint tinc ganes de plorar, només em cal un motiu, la satisfacció de saber que potser demà el dia encara pot ser millor que avui.

Comentaris

  • l'anterior [Ofensiu]
    ANEROL | 15-10-2009

    comentari el trobo molt adient i m'ajuda a definir el que és important . M'agrada

  • L'aleteig del desig[Ofensiu]
    franz appa | 14-10-2009

    Anti-Funes, el memoriòs per excel·lecència, aquest Ruel teu, aquest pigmeu aquàtic. El símil de la vida amb "una bombolla de vidre plena d'aigua transparent a traves de la qual les imatges es deformen un dia rera l'altre" em sembla d'un lirisme extraordinàriament impactant i molt precís alhora.
    La clau de la felicitat:, la desmemòria?
    Un excel·lent exercici de fabulacions i hipòtesis sobre els mecanismes amb què fabriquem la realitat. Perquè , igual que Borges va fer de la seva exploració del memoriòs un exercici d'exploració dels nostres mecanismes de creació de records, així el Ruel ens ensenya què ens fa feliços i què infeliços: una doble cara de la mateixa experiència sentimental.
    És clar, potser Ruel sigui feliç, però no és gaire probable. cal l'experiència de la infelicitat per valorar la de la felicitat, la de la seva antítesi i validadora. I també cal sentir l'esperança d'una felicitat major, com magistralment acaba el text. L'emoció, l'aleteig irrefrenable del desig.
    Salutacions,
    franz