Un crit al cel

Un relat de: Mercè Bellfort

Avui ho estrena tot. Ha renovat l´equip de bany.
Estira la tovallola nova de trinca damunt la sorra blanca i fina. Obre la bossa amb la foto estampada de la seva companya i treu la crema solar.
Es recull els cabells amb una pinça en forma d´estrella i, amb la mirada perduda, s´escampa la crema per tot el cos. Un cop ben untada es col·loca les ulleres de sol i el barret de palla. S´exposa a l´astre que li donarà allò que més necessita en aquests moments: escalfor, companyia.
La corrua de palmeres arrenglerades al llarg de la platja salvatge semblen venerar-la. La mar d´aigua cristal·lina bressola la seva ànima ferida.
Ha entrat en la fase més profunda de relaxació. Ho ha après gràcies als nadius. Ells han estat el seu suport, el seu referent en aquests darrers mesos.
Ha vist que amb quatre coses passen per la vida i entomen les seves adversitats amb un bell somriure.
És justament el que ella ha vingut a cercar: un somriure que no acaba d´esclatar, tot i que està en camí.
Com costa de superar els sotracs! És massa dur veure com una existència ha quedat reduïda en una imatge.
Es gira de bocaterrosa i allarga el braç per treure el mocador de la bossa.
Plora i plora mentre observa amb els ulls ennuvolats per les llàgrimes la seva amant que li pica l´ullet tot dient-li:
-Estimada, sigue´s forta. Sempre et pots aferrar al record dels inesborrables anys viscuts juntes. En la saviesa d´aquesta gent trobaràs la pau que tant anheles. No et sentis culpable.Va ésser un maleït accident.
-Un maleït accident! I com es paeix això?
Avui ho estrena tot. Fins i tot un llarg i estremidor crit:
-Noooooo!




Comentaris

  • Mercè, gràcies[Ofensiu]
    micanmica | 02-09-2008 | Valoració: 10

    pel teu comentari tan encoratjador! Però t'he de dir que finalment presentaré un altre relat pel Víctor Mora. Els colors de la teva pell estan destinats a un altre premi... Però gràcies per animar-m'hi! Si t'hi presentes, segur que hi ha molt nivell, però ho provaré... M'ha agradat molt aquest relat: tant la descripció de l'entorn on es troba la protagonista, com dels seus sentiments i, finalment, l'angoixa oprimida que es resol en un crit a l'últim moment. Moltes felicitats, i una abraçada! et seguiré llegint

  • Constància[Ofensiu]
    deòmises | 22-05-2008

    T'he llegit en silenci encara que no tots els teus escrits. I aquest m'ha decidit per a comentar-te.

    Relat breu però intens. In crescendo, com apunta Unaquimera. Descriptiu i amb els mínims elements (necessaris però) per a construir una història tendra i de superació. Un crit obre les portes a aquest fenomen: la superació del maleït accident. Sense detalls d'ell, però. No es necessiten en aquest punt.

    Gràcies, d.

  • ja t'havia comentat ahir[Ofensiu]
    ANEROL | 16-05-2008 | Valoració: 10

    però es va penjar don relats.
    un maleït accident que arriba d'una descripció serena i càlida, buscant la relaxació i, conseqüentment, esclatant el crit d'un dolor íntim, drit necessari

  • Contrast[Ofensiu]
    Unaquimera | 16-05-2008 | Valoració: 10

    Un relat que va in crescendo!
    Comença pels objectes quotidians, descrivint aquella espècie de ritual amb què els éssers humans s'apropen als elements de la natura que en altres èpoques han adorat... fins al darrer mot del tercer paràgraf no intuïm l'estat d'ànim de la protagonista.
    A partir d'aquest punt i a part, el text comença a oferir pistes del drama privat que es desenvolupa a l'interior de l'esperit, de la lluita entre el dolor i la necessitat de sobreviure a ell, del poder que té el record i el seu ressò, del contrast entre el paisatge idíl·lic i el patiment humà.

    Permet-me que t'ofereixi Jau!, el primer poema que vaig gosar enviar a Relats, on potser trobaràs un crit semblant...

    Molt ben portat, aquest relat!

    T'envio ara mateix una abraçada una mica humida, ja que la pluja no s'atura, però molt càlida,
    Unaquimera

Valoració mitja: 10