Cercador
Un cor de pedra
Un relat de: Marteta- Compartir:
Però fins i tot el meu cor fet pedra és corruptible pels sentiments. Les llàgrimes el dissolen en mil miques.
El meu cor, com una pedra, es romp si algú el tira al sòl amb força, sense miraments, sense compasió.
Comentaris
-
El cor ha de viure. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 16-12-2024 | Valoració: 10
Tens un cor sensible que vol existir. Implica que el teu cor necessita sentiments i a la vegada sentiments compassió.
M'ha fet un salt en la meua ment.
M'ha agradat molt com el planteges.
Que tingues una bona nit i fins demà.
Bones festes, Marteta.
Cordialment.
Perla de vellut.
-
uahuuuquediusmartaque???[Ofensiu]Annalls | 05-12-2013
Esunamicadifícild'entendreelrelatensi, vols convertir el cor en pedra perquè algú ta fet mal, al mateix temps t'en adones de que la pedra no es "irrompible", crec que és l'acer inoxidable! Ah no el diamant, llavors necessites un cor de diamant que senti el més gran però alhora no es trenqui. Aiiisssss es que no existeix , ja em sap greu...
I malgrat ser de pedra també li fan mal??? noentencpas!!!
Saps allò que deia en Tagore: "La flor de loto prefiere abrirse y morir al sol ...
no recordo com acabava...
Les mames patim molt amb aquest tema!! Perquè sabem el que es passa !
Un petonet
l´Autor
231 Relats
399 Comentaris
193144 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78