UN AMOR METÀL·LIC.

Sí, ja sé que semblarà una gran absurditat el que explicaré...

Començaré per dir-vos que essent un crio i segons el que vaig escoltar una nit després de sopar, a esquitllentes, mig endormiscat i estirat entre les dues butaques del menjador de casa, amb la calefacció a tot drap i les cortines de domàs dorades pel damunt, com si fos dintre d'una tenda de campanya... vaig fer orelles d’una conversació entre el meu pare i un estimat convidat...

***

-Tal com et dic... –exposà el Santi. –És veu que s’estimaven molt, molt!... Amb bogeria!...

-Si... és el que tothom diu... –digué mon pare.

-Pensa, Pepet... que molta gent del poble no ho sap!... Però, el que succeí és digne d’estudi... És quelcom inexplicable!... Creu-me!...

-Collons, collons... –digué mon pare.

Jo, mig endormiscat imaginant-me pel·lícules del ‘far-west’... escoltava el que anaven dient aquells dos homes...

-Es veu que ella va tenir un fill mort veritat? –digué mon pare.

-Si... però, es veu que els va néixer METÀL·LIC...

-Collons... hi que en van fer de la criatura?... –preguntà mon pare.

-Doncs ben bé no se sap... -digué en Santi. Tot i que sembla que després de dur-lo a l’Hospital d’Igualada i amb el vist i plau del jutge, varen decidir portar-lo a uns terrenys del drapaire; el Sadurní... el dels cotxes desballestats...

-Collons, collons... –exclamà mon pare. -Hi que se n’ha fet d’aquella criatura ?...

-Doncs... es veu que actualment es considerat el principi teòric i pràctic del motor rotatiu Wankel...

Cony de Déu!... –digué mon pare.

Mentrestant jo, tot escoltant aquella estupidesa de conversa, vaig tornar amb els meus bandits i pistolers del ‘far-west’...

[Any 1956]