UN AMOR METÀL·LIC.

Un relat de: jomagi
Sí, ja sé que semblarà una gran absurditat el que explicaré...

Començaré per dir-vos que essent un crio i segons el que vaig escoltar una nit després de sopar, a esquitllentes, mig endormiscat i estirat entre les dues butaques del menjador de casa, amb la calefacció a tot drap i les cortines de domàs dorades pel damunt, com si fos dintre d'una tenda de campanya... vaig fer orelles d’una conversació entre el meu pare i un estimat convidat...

***

-Tal com et dic... –exposà el Santi. –És veu que s’estimaven molt, molt!... Amb bogeria!...

-Si... és el que tothom diu... –digué mon pare.

-Pensa, Pepet... que molta gent del poble no ho sap!... Però, el que succeí és digne d’estudi... És quelcom inexplicable!... Creu-me!...

-Collons, collons... –digué mon pare.

Jo, mig endormiscat imaginant-me pel·lícules del ‘far-west’... escoltava el que anaven dient aquells dos homes...

-Es veu que ella va tenir un fill mort veritat? –digué mon pare.

-Si... però, es veu que els va néixer METÀL·LIC...

-Collons... hi que en van fer de la criatura?... –preguntà mon pare.

-Doncs ben bé no se sap... -digué en Santi. Tot i que sembla que després de dur-lo a l’Hospital d’Igualada i amb el vist i plau del jutge, varen decidir portar-lo a uns terrenys del drapaire; el Sadurní... el dels cotxes desballestats...

-Collons, collons... –exclamà mon pare. -Hi que se n’ha fet d’aquella criatura ?...

-Doncs... es veu que actualment es considerat el principi teòric i pràctic del motor rotatiu Wankel...

Cony de Déu!... –digué mon pare.

Mentrestant jo, tot escoltant aquella estupidesa de conversa, vaig tornar amb els meus bandits i pistolers del ‘far-west’...

[Any 1956]

Comentaris

  • Conversa d'adults[Ofensiu]
    Prou bé | 26-11-2021


    Quina sort vas haver de poder jugar a "indis i cowbois". I això que durant algun temps ha estat un joc demonitzat, per allò de l'extermini... encara que, de petits i no tan petits, ens ho vam passar d'allò més bé amb els ninotets gomosos que amb prou feines podíem mantenir drets...
    És clar que la conversa escoltada devia tenir algun sentit! Passa que les teves orelles infantils no el van saber captar! Però no sembla que, tampoc, et trasbalsés oi?
    Bon relat!
    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: