Turment

Un relat de: allan lee





No havia cessat de pensar en ella mentre era al bosc. En passar la porta, va sentir aquella força tan obscura que el cridava, i va baixar els graons cap al soterrani, delerós i desitjant que ella no hagués sofert en excés.

Allà era, tal com l’havia deixada, però ja no cridava; va sentir que gemegava, com un nen que plora al llit. Lligada amb cinyells de cuiro i metall per mans i peus, els cabells mig tapant-li la cara, d’ella es veien els llavis massa amples i el coll tan bell castigat amb la corda que l’escanyava, un suplici lent. Duia la camisa estripada, i entre aquells objectes de tortura es veien els pits petits i blancs. Es va inclinar, i li va posar la mà al coll. Ella es va estremir al seu contacte, va obrir els ulls, i li va suplicar, intentant en va deslligar-se.

- Deixeu-me, senyor. Us ho prego. Oh! deixeu-me marxar….!

Va moure el cap, pesarós.

- No, fins que no em diguis el que vull.

I, amb les mans encara sobre el seu coll:

- Què t’han fet? No t’han fet marques. Digues! T’ han muntat, aquells dos?

Ella va mirar-lo amb desesperació. Era tan bella, que sentia que estava perdent el control. Va contestar en veu baixa i dolguda, sotmesa pel sofriment.

- M’han fet mal…m’han violat…Oh, senyor! Feu que em deixin…

Ell li va apartar els cabells de la cara. Ja no podia contenir-se. Va mossegar-li els llavis i li va prémer els pits. Ella plorava. Quan m’ho diguis, pararé- va mentir. Ella va confessar: li va dir on amagava el llibret. Però ell va seguir i seguir, penetrant-la amb ferocitat, perdut en aquell desvari. Ella va perdre els sentits als seus braços, en aquella violència.

Quan va quedar satisfet, el va envair la lassitud.

Va trobar l’amagatall; i va llegir el llibret retrobat.

A la caseta de l’Estany. Ets un malfactor escapat. Ferit. Jo et trobaré i et guariré. Demà, 11 de la nit.

Va girar-se per veure cóm ella s’acostava, amb el seu pas lleuger. I alçava els grans ulls brillants per mirar-lo, i li somreia, amb els seus llavis de rosa.

Comentaris

  • SÍ, SÍ[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 11-11-2012

    el missatge és la clau de tot el relat, on queda ben clar que ella el cita, i ell segueix el joc, un joc que pot ser perillós, però que és acceptat per tots dos i segueix el curs que ells realment més desitgen. Molt enginyós i ben trobat.
    Un relat ple de boires i clars obscurs.

    Una abraçada! ;-))

  • No em queda clar, però sí[Ofensiu]
    Vicent Terol | 05-11-2012

    No estic segur d'entendre'l del tot, però em queda una bona sensació. Com m'ocorre amb algunes pel·lis de Kieślowski. Saps que t'estan contant alguna cosa.

  • Oh Oh...[Ofensiu]
    Annalls | 01-11-2012 | Valoració: 10

    Uauh....feia molt que no llegia aquest genere...fantàstic...provoques dos tipus d'emocions ben diferents , el rebuig del principi es converteix en una pujada d'adrenalina, quan "ella perd el sentit ", aquí ja endevines alguna cosa.

    Anna

  • En aquest...[Ofensiu]
    rnbonet | 18-10-2012

    ...m'he quedat una mica amb la mel a la boca . Que no vol dir res, xicona!
    Potser perquè a mi el bosc em recorda sempre bolets, pluja i boira...
    I alguna xulla torrada a les brases i els fums dintre un refugi de muntanya!

    Salut i rebolica, amiga!

  • Està ben escrit [Ofensiu]
    Atlantis | 18-10-2012

    i no podria fer que fos un joc una mica sadomaso entre amants?

    Et segueixo

  • Carai...[Ofensiu]
    Bonhomia | 17-10-2012 | Valoració: 10

    Quina violació tan sàdica i alhora reconfortant per ella, suposo, a la fi o també mentre, és clar. I el misteri de la carta... no ho sé, al principi ho trobava exagerat tot, però quan ha acabat m'ha agradat.


    Sergi : )

l´Autor

Foto de perfil de allan lee

allan lee

47 Relats

595 Comentaris

216670 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Em dic allan lee per Geddy Lee, Alan Lee, Edgar Allan Poe ( music, il.lustrador i escriptor respectivament).
També em dic Silvia Armangué Jorba.


allan.armangue(arroba)gmail.com