Tu, Tu, i Tu

Un relat de: Marteta
Perquè depèn sempre de tu la meva felicitat? Perquè no puc controlar tot el que sento? Perquè un dia em parles i de repent en l'altre passes? Que jo sapiga no es pot estimar a una persona un dia i deixar d'estimarla quan comença l'altre.. o almenys a mi se'm fa impossible.

Anyoro els teus acudits, anyoro els teus somriures, anyoro la teva presència, ho anyoro tot de tu. Perque cada color em recorda a tu, perque cada paraula que em diuen tu ja em l'havies dit antes. Et necesito, nocesito una resposta, necesito que no et callis, que em parlis, i que em contis tot el que et passa per la teva ment i pel teu cor, per molt de mal que em fassis, serà millor pels dos...

Comentaris

  • De vegades..[Ofensiu]
    Marteta12 | 21-10-2011 | Valoració: 10

    els nois no diuen tot el que pensen, i fan mal. Veritat que seria millor parlar les coses? Ells sempre callaran, i tu ho passaràs mal. Però aixi es la vida, i per a això serveix, per adonar-se'n de les errades i aprende'n d'aquestes. Jo sento moltes vegades el mateix, les mateixes sensacions que tu escrius, per això vull dir-te que m'alegre no ser l'única boja que necessita alguna resposta abans que un silenci. No deixis mai d'escriure per favor, i un petó molt fort Marteta!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

226 Relats

392 Comentaris

156868 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Incipient professora de filosofia.

A vegades escric, per compensar tot allò que parl.

@mrtss96