Tu també ets vida

Un relat de: pixa-pins
Tu també ets vida,
mort,
quan apareixes
embolcallada en un sudari fosc,
amb la teva lascívia descarnada
i el teu perfum de crisantems marcits.
I estàs aquí, present i perceptible,
captiva d’aquest món d’ombres efímeres,
igual que tots nosaltres. Tu també
has de pagar un tribut a la matèria
per acomplir la teva tasca inútil.
Tu també ets vida, mort,
i desenganya’t,
que per moltes espigues que seguessis,
per tot arreu en creixeran de noves.

Comentaris

  • Destí final[Ofensiu]
    missatger | 26-08-2012 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt, hem quedo amb:per moltes espigues que seguessis per tot arreu en creixeran de noves. No hi ha mort sense vida.
    Fins aviat.

  • Totes dues[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-08-2012 | Valoració: 10

    Totes dues formen part del nostre embolcall. Hi són i són també nostres. M'ha agradat molt el to d'aquest poema i la reflexió d'un debat etern, amb tants punts suspensius. Viure prop del cementiri del Poblenou, també ajuda. Una forta abraçada.

    Aleix

  • mort i vida[Ofensiu]
    magalo | 24-08-2012

    Es veritat, és un poema que també es de mort i vida com el meu. Semblen cosins germans. També el teu poema sembla que li treu dramatisme a la mort, conectant-la a la vida. Com mare i filla, l'una sense saber desconectar de l'altre.

    Gràcies pels teus amables comentaris.
    Marta.

  • interessant primera frase pixa pins...[Ofensiu]
    joandemataro | 24-08-2012 | Valoració: 10

    i un poema que es fa rellegir i que convida a reflexionar

    rep una salutació des de mataró
    joan

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: