Cercador
Museu de Poesia Catalana
Un relat de: pixa-pins- Compartir:
Museu de Poesia Catalana.
Passatge Carrincló, número 13.
Aquest curiós museu està ubicat
en un bell edifici modernista,
obra d’un arquitecte de renom.
Alçada en el vestíbul hi ha una estàtua
de l'ínclit Mossèn Cinto Verdaguer,
vestit de capellà i amb barretina,
com no podia ser d’altra manera.
Aquí les vaques cegues son sagrades
i tot és a vessar d’himnes polsosos,
arpes del bosc, pinsans i caderneres,
flors naturals que ja han quedat marcides,
violes i englntines en conserva,
mestres en Gay Saber coberts de caspa.
Aquí prenen volada els nostres mots
i van del Canigó fins a l’Atlàntida
i tot és com antic,
i tot destil•la
mediocritat solemne i farragosa.
Autèntiques relíquies dissecades
d’aquella Renaixença esmorteïda,
plena d’un patriotisme d’opereta
o d’aquell Noucentisme que tenia
somnis eròtics amb la Ben Plantada.
Resulta imprescindible visitar
la sala de les mòmies venerables
on hi trobem els cossos incorruptes
d’en Víctor Balaguer,
d’en Folch i Torres,
d’en Rubió i Ors o en Carles Aribau.
Comentaris
-
La vaca de la mala llet...[Ofensiu]Atlantis | 25-11-2012
va sortir potser perquè previament algú va escriure la vaca cega.
Bé a mi no m'agrada la poesia carrinclona tampoc i intento allunyarme'n, però potser aquests poemes s'han de situar en un contexte històric que ha afavorit aquests tipus de poesia i que ha estat un esglaó perquè d'altres continuessin escrivint i innovant.
Per cert jo sóc filla de Folch i Torres...(és a dir el llegia de petita) d'aquí la meva vena bleda de vegades, per sort després he llegit d'altres autors i altres poetes ( Estellés, Gabriel Ferrater, Martí i Pol, Vinyoli...)
Magrada veure't per aquí.
Abraçada -
Gràcies[Ofensiu]pixa-pins | 25-11-2012
Bloodymaruja, les teves flors i englantines estan molt ben guanyades, i merescudament.
Jo em referia a aquesta poesia patriotera i carrinclona del segle XIX i principis del XX (per sort, després la cosa va canviar i van aparèixe Papasseits i d'altres). Però amb aquesta poesia ultra-caspa tipus l'Oda a la pàtria d'en Bonaventura Carles Aribau, es que no puc... Em surt urticària!
Amb SAN Mossén Cinto Verdaguer em passa igual.
La vaca cega reconec que és un bon poema, encara que tampoc n'hi ha per tant.
També és lògic: el català en aquella època era una llengua que sortia d'un ostracisme de segles i tampoc no es podia demanar gran cosa. Més tard sí que crec que Catalunya va desenvolupar una literatura i una poesia dignes. La Reneixença va tenir el valor de donar-nos una generació de poetes pioners de les nostre lletres, cosa que té un gran mèrit. Però no són en absolut una generació de grans poetes. Si ho comparem amb la poesia d'altres indrets, els poetes de la Renaixença són dolents amb ganes, i molts dels seus poemes realment fan riure per ingenus i cursis, per molt que s'estudiin a les escoles i vinguin revestits d'un aura de solemnitat oficial.
Crec que també ens hem de riure una mica de nosaltres mateixos i dels nostres mites.
Tota la meva simpatia pel Folch i Torres, però jo crec que també el Manga està molt bé. Hi ha veritables obres mestres dins del Manga, com l'Akira, d'en Katsuhiro Otomo.
Salutacions i gràcies per la lectura i els comentaris.
