Argila i sang, vertígen i voràgine

Un relat de: pixa-pins
Viure és percebre i és també sentir,
ànima endins,
com un batec insòlit,
la llum del sol enamorada i nua
o la tardor dormida al moll dels óssos.
Viure esdevé subjecte i predicat,
argila i sang, vertigen i voràgine
i la decebedora metafísica
de ser sense saber què és el que som.
Viure és aquí
i aquest mateix instant
i el que hem viscut i el que viurem encara
com un estrany parèntesi que s’obre
a les entranyes de l’eternitat.
Viure és l’esforç constant de sobreviure
i agenollar-se a mig camí d’enlloc
i pressentir la mort, anticipada,
i claudicar,
vençut,
com un hostatge.

Comentaris

  • Viure i sobreviure[Ofensiu]
    rautortor | 08-10-2012


    La percepció de la vida tal com raja és patrimoni només d’uns quants elegits. Entre aquests he pensat d’incloure’t. La teva visió d’aquesta vida nostra tan atrafegada, a vegades insubstancial, a vegades transcendental, m’ha fet pensar en la meva. Quant de temps ha de passar per adonar-me que sóc el que sóc i qualsevol pretensió desmesurada de viure s’estavellarà sense remei contra la frustració? Els moments són bells just al moment que es viuen. Després, pots fer-ne memòria o anàlisi de cara al futur, però res més.
    M’ha agrada el parèntesi que has aixecat al bell mig de l’existència. Uns claudàtors que inclouen tot un món personal que malda per ésser etern. Però, aquesta aspiració no només depèn d’un mateix. Així i tot, el meu optimisme innat m’empeny a la victòria sense claudicacions.

    Ah, una altra cosa. He fet servir el teu parèntesi vital com a leitmotiv d’un poema. Aquest, Parèntesi

    Gràcies pel poema i pel préstec.

    Raül

  • Agenollar-se[Ofensiu]
    allan lee | 22-09-2012

    a mig camí d'enlloc...

    Quina força tenen aquests versos. A part que cap paraula és sobrera, té profunditat i una forma senzilla- que no simple- amb ritme intern i una estranya música. M'agrada molt, i et felicito per saber escriure tan bé.

    a

  • Sí, així és la vida![Ofensiu]
    Núria Niubó | 22-09-2012 | Valoració: 10


    Poema reflexiu que evoluciona pas a pas, des de sentir el viure molt endins, a preguntar el perquè i el com. I troba la resposta, en aquest instant efímer que és la vida, engrescant-nos a l’esforç constant de sobreviure, per anticipar-nos a la mort i acceptar-la.

    M’agrada molt, perquè per damunt de tota reflexió, cada vers té sensibilitat i el poema, des del primer al darrer vers, va creixent amb força i musicalitat.

    Felicitats!
    Núria

  • Donar a llegir[Ofensiu]
    RATUIX | 20-09-2012

    paraules i silencis és també una part de l'encant que podem trobar a la vida. Compartir el què sabem a nivell visceral. Un camí dur, que tots emprenem sense tornada, molt ben descrit, amb un moviment propi i excel.lents imatges.

  • Gràcies Atlàntida[Ofensiu]
    pixa-pins | 13-09-2012

    Atlàntida,

    en alguns diccionaris no està, i a l'enciclopèdia catalana tampoc.

    Però he trobat algún diccionari a internet on sí que hi és, i ho defineix com:

    "Remolí d'emocions o sentiments molt intensos".

    És el cas d'aquest:

    http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0174455

    D'atra banda, el corrector de softcatalà (que és el que jo utilitzo abans de publicar un text), la dóna per vàlida.

    De moment, jo la també la dono per vàlida, si l'autoritat lingüistica competent no diu res definitiu al respecte.

    Salutacions!




  • Un poema per pensar[Ofensiu]
    Atlantis | 13-09-2012

    El poema parla de diferents situacions que porta viure des de percebre i sentir fins a estar desconcertat i ple de preguntes. És també un cant a viure “aquí i ara”. Viure és també saber que la mort està present, i tal com molt bé dius, en som hostatges.
    Un poema escrit amb la combinació de versos de quatre síl•labes, hexasíl•labs i decasíl•labs amb aquest final d’un decasíl•lab trencat que tanca molt bé el poema tant pel contingut com per la forma.

    Només un però, he buscat voràgine en el diccionari per saber el significat exacte de la paraula i em surt que no és correcte, (llàstima per què la paraula és molt apropiada pel significat del poema) La traducció que em dóna és “ engolidor o xuclador“ En canvi en un altre diccionari he trobat “voraginós com ple de xucladors o engolidors.”. Bé és un “però i una pregunta” per si algú ho sap millor que jo.

    Salut i una abraçada

  • Preciós[Ofensiu]
    Carles Ferran | 11-09-2012

    M’encanten els poemes - podríem catalogar-los de filosòfics - que fas sobre conceptes concrets i propers -els ulls, la vida - dissecant-los fins la seva essència. Preciosa la imatge de la vida entesa com un parèntesi en l’eternitat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: