En el teu cos

Un relat de: pixa-pins
En el teu cos


En el teu cos la llum es fa difusa
i pren la consistència d’un miratge
i té la densitat humida i tèbia
d’una tardor dormida entre la fronda.
En el teu cos les ombres són esquerpes
i corren a amagar-se en els contorns,
deixant esllavissades a la pell,
com una processó de salamandres.
En el teu cos el tacte s’anticipa,
gelós de no sentir carícies noves
i sobre la impaciència dels teus pits
hi posa per pinacle una cirera.
En el teu cos desperten les orquídies
i obre el desig la seva boca pàrvula,
buscant en el desordre d’un naufragi
un litoral de sal i de saliva.
En el teu cos les sensacions cavalquen
a lloms d’una muntura desbocada
per un desert de dunes sinuoses
que beu de la ferida del crepuscle.

Comentaris

  • Feia dies que no et llegia[Ofensiu]
    bloodymaruja | 08-11-2012 | Valoració: 10

    I, com sempre, un plaer llegir les teves paraules. Belles i sentides imatges. Em trec la gorra, el barret i tot!! Felicitats

  • Preciós poema[Ofensiu]
    Atlantis | 19-10-2012

    per la seves imatges i la seva sensualitat.

    Salut

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: