Tu, jo. I el silenci

Silenci. No diguis res, només abraça'm. Vull sentir-te a prop. Vull saber que et tinc al meu costat i tan sols amb una mirada, tenir la certesa que no ho tornaré a paerdre tot. Sempre t'ho he dit, que hi ha moments on les paraules sobren. Sé que no ets el meu príncp vlai i que marxaràs del meu costat. Potser ets el meu millor amic, o potser una amiga. La veritat és que no ho sé del cert. Però et tinc aquí. Ara, en aquest instatn. Puc notar la teva presència, de la mateixa manera que a vegades he sentit la teva absència.
Finestra. Si, mira per la finestra. Moirem tots dos junt el que passa al món. Agafa'm la mà. Shh...t'he dit que no parlis, no vull sneir com ens tremoles les paraules.
No t'agrada estar aquí, d'esquena al món, només tu i jo? Saber que en aquest moment, ara mateix, ens tenim l'un a l'altre. Que no estem sols... que sense adoanr-nos'en oblidem el que és la soledat. Ho estem aconseguint....llàstima que sé que aquest moment s'acabarà, i tu, marxaràs, i jo, em tornaré a sentir sola, em toranré a senir buida, em tornaré a senir al fons del pou.
No marxis...espera't... només un minut més...sé que el que estem vivint és mentida, però ho necessito. Et necessito.