TROBEM-NOS

Un relat de: Jaumedelleida
TROBEM-NOS

Amb l’existència de les xarxes socials, a ell si lo va ocórrer inserir el nom de la seva vella amiga al cercador per si, per casualitat, també estés donada d’alta com així fou. Un cop acceptada l’amistat per part d’ella, no fou massa desplegat en demanar-li a corre-cuita un encontre amb un escarit: “Trobem-nos”
Malgrat viure en la mateixa ciutat, feia molts anys que no en sabien res l’un de l’altre, però si que mai no sel’s esborrà de la ment, els records que varen viure en plena adolescència, que llavors no era pas com la que actualment viu la joventut. Per tant, ambdós eren conscients, que d’haver nascut solament uns quinze anys després, al menys sí haguessin viscut alguna mútua bona experiència sexual, que en aquells temps eren difícils de poder-se dur a terme, ja fos per mentalitats tancades, per falta de llocs i ambients adients, pors, o simplement per l’educació rebuda. El cert, és que eren conscients de què en aquells temps van viure una gran passió si bé no la pogueren materialitzar com ara consideren que ho havien d’haver fet. I ambdós se n’havien penedit d’això, però la vida era així aleshores.
La cita doncs, sorprenentment i prematura acceptada per la noia, accelerà la programació per l’encontre. Havia de ser una trobada curta i intensa, per allò d’acabar amb l’assignatura pendent , però que no donés peu a cap sospita a cadascun dels respectius conjugues. Una simple tarda de dissabte, amb l’excusa, ell, d’una competició esportiva del seu gust, i ella, de visita d’aparadors per conèixer d’aprop la nova temporada de rebaixes, coincidiren en un hotel no gaire lluny dels respectius domicilis.
Un cop a l’habitació, després d’una perllongada abraçada i apassionat bes, seieren damunt del llit. Sense a penes intercanviar-se paraules, cadascú ajudà a l’altre a traure's la roba fins que, no mancats encara de cert torbament, es descobriren els cossos nus. Amb un somriure complaent, s’agitaren frontalment mirant-se constantment els ulls mentre que una de les seves respectives mans, a poc a poc anaven en recerca del sexe contrari per acariciar-lo convenientment. Els dos s’anaven notant la constant i progressiva excitació que els duia a una situació compulsiva quasi extrema. S’hi recreaven. Ell, després d'entretenir-se fixament en aquella mirada que tants bons records li duia, deixà de mirar-la per enfocar la seva atenció a les dues protuberancies femenines que eren objecte de la seva única mà lliure. Els mugrons responien convenient, fet que encenia encara més els ànims de la parella. Ella, lentament com podia, anava contorsionant-se fins que la seva boca va anar en recerca directa de l’objecte més desafiant del món. Ell, també facilità el treball de la companya, i imitant-la feu cap vers els llavis externs i interns més humits i encoratjadors que mai hagués pensat trobar. Tal era el punt de deliqui que gairebé a l’hora, arribaren a l’orgasme que els deixà plàcidament extasiats. Després dels intensos batecs i retornats paulatinament a la calma genital, tingueren un dilatat diàleg tot recordant amb enyor el que haguessin pogut viure de més joves, de no existir els perjudicis que tant els atabalaven. No obstant, i malgrat no haver realitzat un acte sexual amb penetració, que no van considerar-lo pas d’obligat compliment, ambdós, marxaren del lloc de la cita ben cofois, en pensar que s’havien tret l’espina de no haver-se pogut tastar amb anterioritat i sobre tot, de tornar a casa amb el convenciment de no haver estat (per definició) infidels amb la respectiva parella. Això sí, van quedar d’escriure’s sovint per la xarxa social en qüestió, per si algun dia, qui sap?, podrien tornar-se a citar potser per demostrar-se si serien capaços d’evolucionar una mica més en matèria d’infidelitat.


Jaumedelleida 08/2011

Comentaris

  • Assignatures pendents[Ofensiu]
    katalluna | 13-09-2011

    Les assignatures pendents cal aprovar-les quan en tens la oportunitat. M'ha agradat i m'ha portat records molt dolços. Felicitats i gràcies

  • No és exagerat[Ofensiu]
    Shupiluliuma | 25-08-2011

    Avui dia sembla increïble pensar que anys enrere es pogués dur a terme relacions amb tanta continència, però en puc donar fe que molts hi hem passat per aquests tipus diguem-ne de vivències. ¿Vivències ?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jaumedelleida

Jaumedelleida

344 Relats

690 Comentaris

328759 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Jaume Climent o Jaumedelleida. Lleidatà d'obligació i devoció.
Considerat un observador ciutadà de la seva ciutat natal, fa que a vegades col·labori amb la premsa local, mitjançant Cartes al Director i d'altres publicacions veïnals.

Autor de la novel·la L'ANSIA (Novel.la tèbia) [Gènere eròtic] Editorial CARPE DIEM (esgotada a llibreries, solament disponible digitalment a través del seu blog: Jaumedelleida

Autor del poemari BATECS (Amors, Enyors, Eros) Editorial:HONTANAR

Correu de contacte: jaumedelleida@gmail.com