Trista, la primavera

Un relat de: rautortor


Com m’agradaria obrir els braços
de bat a bat i proclamar fort i ferm
que ja és primavera!
Com m’agradaria, però no puc.

Encetat ja l’equinocci, l’he trobada
retreta, insolent, esquerpa tanmateix.

Més enllà de les flors he vist infants
atemorits, plorant sota els enderrocs,
implorant unes mans afectuoses,
una falda, el tendre bes de cada nit.

Per això, potser, aquesta primavera,
en contemplar-la esclatant de vida
amb l’eufòric despertar de la natura,
esponerosa de colors i fragàncies,
m’agradaria tant capbussar-m’hi
i, ple de joia, somriure...
però no puc.

Comentaris

  • Colpidor[Ofensiu]
    Ness | 15-04-2022 | Valoració: 10

    Totalment d'acord! Trista primavera, una més... "D' infants atemorits, plorant sota els enderrocs, implorant unes mans afectuoses, una falda, el tendre bes de cada nit." . Tristament n'hi ha a tot el món. La impotència és enorme i amb un poema tan senzill però emotiu ho transmets clarament. Colpidor!

l´Autor

rautortor

222 Relats

757 Comentaris

138580 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen