Tres micro-contes

25


PARÀSITS

"...Sense pressa fill, però algún dia t'hauries d'establir pel teu compte...Es que servidor es mileurista" ( es veu un pastís de 60 aniversari ).

El Periódico 18-07-2007. Pag 34

Els va costar molt prendre aquella decisió però ja no podien més. La situació era cada dia més insuportable. El seu fill tenia 47 anys i no només no tenia cap pensament de marxar de casa, sinó que feia com si en comptes d'estar ell a casa d'ells, ells estiguesin a casa d'ell. Hi portava amics, hi imposava normes, reglaments, dietes: era un escàndol.

Fins i tot portava noies al seu llit sense cap recança: segur que els pares ho entenien.

Feia molts anys que estalviaven, primer cèntim a cèntim, després pesseta a pesseta, després, una altra vegada cèntim a cèntim. Finalment havien aconseguit un capitalet. No res de l'altre món però sí per viure en un lloc modest.

I van marxar de la casa que el seu fill s'havia apropiat amb la mateixa il.lusió o més que, quan eren nuvis, van marxar de casa dels seus pares.


26


EMPRENYAMENTES

"Un jutge condemna Sting per discriminar la cuinera. La dona va ser acomiadada al quedar embarassada."

El Periódico 18-07-2007. Pag 65

El senyor Progrès Solidaritat no era un empresari avar i explotador. Cuidava les seves treballadores com si fóssin filles seves i a l'hora de negociar els contractes tenia la ma foradada. No hi havia res més important a la seva vida que el Barça i la justícia.

Un dia una treballadora se li va quedar en estat. Estigué content. Pensà que la noia era feliç i se sentia segura. Com ha de ser. L'endemà, però, eren dues les noies embarassades. L'altre 16 i l'altre 256, es a dir, totes. Tenia un embaràs general.

Ni se li va acudir que allò fos una rebelió, un aixecament de camisa o un malefici. Només faltaria que els obrers no poguèssin tenir fills! Però per sortir del pas, començà a contractar només homes. I se sentí molt culpable. Els seus principis trontollaven... .

Qui sap què va fer el senyor Progrès quan el primer treballador mascle quedà en estat?


27


PESSIGOLLES

"Les obres pròpies afectaran més el temple que el túnel. Adif: "No li farà ni pessigolles"".

El Periódico 19-07-2007. Pags 34 i 35 i portada.

Aquell temple expiatori no havia rigut mai. Com podria expiar les culpes de les ànimes vives i de les mortes si riguès? Malgrat les seves formes originals, la seva ànima sempre anava vestida de dol i la seva música interior sempre era un Rèquiem. Avui de Mozart, demà de Bach, un altre dia el de Verdi i així anar fent durant més d'un segle.

Però vet aquí que als gegants de la ciutat se'ls acudí la genial idea de jugar als trens d'alta velocitat. . I com que volien fer el joc més emocionant, no s'hi valia a fer passar els trens per l'exterior. havien de travessar la ciutat de banda a banda. Calia fer túnels.

Enginyers, técnics, obrers i màquines van començar a treballar. De sobte el temple expiatori es va posar a rigué com un boig. No és podia aguantar les pessigolles.

Allò era infinitament pitjor que Haydn.