Tres micro-contes

Un relat de: Tomàs-Maria Porta i Calsina

MAR PLASTIFICAT

"Els plàstics entapissen el fons marí del Mediterrani europeu".

El Periódico. 17-7-2007. Pag 24.

Els fons marins estan tant plens de plàstic i altres deixalles que Neptú ha presentat reiteradament la seva dimisió a Júpiter, però aquest no se l'acepta.

Júpiter diu que Neptú s'ho va passar de conya tocant-li els borlins a Ulisses i els seus de tornada a Ítaca i que, llavors, mentre es divertia, mai no hi va pensar en dimitir. Ara, que els descendents d'Ulisses, li tornaven la pilota havia d'estar al peu del canó.

A més, els Déus no dimiteixen mai.

En tot cas els maten filosofs sifilítics en nits d'insomni, no?

Però ni aquesta opció va tenir Neptú que malauradament no va conèixer Nietzsche. I per això continua fent de Déu a la força, malgrat que en tingui els collons plens.



20


OBRES CIUTADANES

"El túnel de l'AVE, única sortida per a les estacions de Sants i Sagrera"

El Periódico. 17-7-2007. Pag 32.

Sr. Batlle: Li parlo en nom dels fantasmes barcelonins. No em refereixo als fantasmes de carn i óssos, sinó als fantasmes d'esperit de tota la vida, a les ànimes en pena, a aquells que els dibuixants sense imaginació sempre dibuixen amb un llençol blanc.

La present és una queixa formal per les obres contínues a que vostè sotmet els nostres habitatges. Com vostè deu saber, fa anys que vàrem deixar de viure en castells i ens vàrem traslladar als túnels. Va ser un bon pacte : vàrem deixar d'espantar-vos a canvi de viure sota terra, que és, com vostè sap, el nostre desig més pregón.

Les obres fan que viure al subsol barceloní sigui insuportable. Per tant, sento advertir-li que o bé cesen inmediatament les molèsties causades o la Sagrada Família s'esfondrarà d'aquí quinze dies. Salutacions de part de'n Xavier Trias.

Fanjordi, secretari general dels fantasmes barcelonins.


21


MURS

"Zapatero critica el mur dels EUA a la frontera mexicana. El president afirma que res es pot imposar al somni d'alguna cosa millor"

El Periódico. 18-7-2007. Pag 18.

Gran discurs de ZP als mexicans. "Res no es pot imposar al somni d'alguna cosa millor, És legítim anar a buscar-la al país veí que, ensenyant una vegada més el llautó del seu egoïsme il.limitat, ha construit un mur tant extens com la muralla xinesa i més alt. Algún dia seran ells els qui enderrocaran el mur i demanaran ajut a Mèxic!"

Crits de "Zapatero ¡ Zapatero!" i ovació de gala que dura més de 10 minuts. .

En tornar a Madrid, els ministres van felicitar ZP pels seus discursos ipels acords comercials. Ja que no podien ser amics del colòs del nord per culpa de la guerra d'Iraq, al menys ho serien dels mexicans Qui no es conforma és perquè no vol. .

Mentre ZP rep les felicitacions, mig centenar de pasteres s'esfondren a la mar intentant arribar a Espanya de contraband.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer