Tres infra-històries

LA GUERRA DELS MUGRONS

Com és normal, aquells mugrons havien nascut el mateix dia, en la mateixa hora, en el mateix minut i en el mateix segon. També havien nascut al mateix país, a la mateixa comarca, a la mateixa ciutat, al mateix barri, al mateix carrer i al mateix edifici. Si algú filava prim, potser hi podia trobar alguna diferència però, així d'entrada, semblaven bessons, calcats, fets iguals.

Però s'odiaven.

El perquè d'aquest odi calia buscar-lo segons un ginecòlec a quan encara eren un fetus, en el que l'un li va fer una mala jugada a l'altre; d'altres parlaven d'una infantesa infeliç i d'altres d'una adolescència complicada en la que els dos competien pels besos dels xicots amb una desesperació veritablement malaltissa.

Però l'odi de debò nasqué quan els dos rajaven llet.

Tan l'un com l'altre s'esforçaven i competien per tal que el seu doll fos més dolç, més càlid, més llarg que l'altre, deixant al tòrax de la senyora que els duia petjades doloroses d'aquesta lluita.

La guerra arribà a ser tan crua que s'endugué la vida del nadó innocent, que no pogué desenganxar els seus llavis del mugró dret que continua segregant i segregant llet fins que el pobre infant morí ofegat com en mig de l'oceà.




MARCELLUS FLAVIUS MINIMUS

Era de família noble i havia estat un bon soldat però no volia ser emperador. Ell deia que sempre havia estat republicà, però en realitat sempre havia estat gandul i simple i no volia complicar-se la vida. Coneixia prou la història romana com per a saber que molts emperadors havien mort assassinats i ell estimava la bona vida i odiava els problemes inútils.

Només dubtà un instant quan el seu cosí Flavius Maximus Vaticanus puja els impostos dels patricis desmesuradament. Però recordà que tenia un assessor tributari extraori, va fer llengotes a l'estàtua que tenia al seu jordí de l'emperador i de la Lloba romana i va ordenar als seus criats que preparés una esplèndida orgia.




LA FI DE LA GUITARRA ELÈCTRICA

Aquella guitarra mai no havia sentit els nocturs de Chopin. La mandolina li digué que no seria capaç d'aguantarlos i tingué rao. Al tercer noctur la guitarra elèctrica morí d'un fulminant cobriment de cor.