Cercador
Tres infra-històries
Un relat de: Tomàs-Maria Porta i CalsinaGENOCIDI LEGAL
Totes les armes que utilizaren els genocidis d'aquell poble indígena eren perfectament legals i la declaració de guerra perfectament ajustada al Dret Internacional Públic.
En conseqüència de l'anterior els indígenes moriren i veieren morir als seus fills i els seus pares amb l'immensa alegria que tots els seus drets havien estat respectats pel conqueridors.
I els conqueridors mai no van tenir ni un bri de remordiments de consciència.
MORT I RESSURRECCIÓ DE LA SENYORA ENRIQUETA
Quan morí la senyora Enriqueta, Mistela, el seu gat quedà atrapat a casa. No tenia manera de sortir del pis. Provà d'obrir portes i finestres esgarrapant-les però no podia sortir. Tot era tancat i ben tancat perquè la senyora Enriqueta tenia la mania -que era una mania molt maniàtica- que algun dia entrarien uns malfactors a casa seva per robar-la, assassinar-la o violar-la.
Primer, la Mistela anà fent amb el menjar que trobà al seu abast. Però hi hagué un dia que aquest menjar s'acabà i l'única alternativa viable si volia continuar vivint era menjar-se el cadàver de la seva antiga mestressa.
Començà per devorar-li les orelles i les trobà prou bones, després continuà per les mans, els pits, l'estomac, els glutis, les cames, les galtes i, en fi, tot...fins que la senyora Enriqueta quedà reduïda a una sèrie d'ossos més pelats que la meva calva.
Però llavors la Mistela ja no era la Mistela. O, millor dit, si que ho era però tenia forma humana. Es va mirar al mirar i, efectivament, s'havia transformat amb una mena de senyora Enriqueta amb uns bigotis llargs i punxeguts.
Es retallà els bigotis amb molta cura, es posà l'abric i sortí al carrer. Finalment, es podria veure una gerra de vi!
PILOTA DE FOC
Si no s'espavilava perdria el trofeu Godó. El públic, que l'havia convertit en un ídol, el xiulava. No res no li sortia bé. I el somriure constant del seu adversari cada vegada el posava més nerviós.
L'entrenador li va dir que piqués les sacades amb tota la força que fos capaç, que pensès com si estigués estobant la seva sogra.
I en Rafaelet ho va fer i tanta i tanta força hi va abocar que la pilota travessa la xarxa i caigué per un estrany efecte i com un obús en els seus genitals.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- EL FISCAL AL SERVEI DE LA MONARQUIA.
- BREVIARI D'UN EX DEIXAT DE LA MÀ DE LA SEVA DONA. SUPERMAN.
- TERROR I BEETHOVEN
- BREVIARI D'UN EX DEIXAT DE LA MÀ DE LA SEVA DONA. MASCLISME.
- LA MAR BRAMA
- BREVIARI D'UN EX DEIXAT DE LA MÀ DE LA SEVA DONA. PRESSA.
- BREVIARI D'UN EX DEIXAT DE LA MÀ DE LA SEVA DONA. CLAUDINE.
- BREVIARI D'UN EX DEIXAT DE LA MÀ DE LA SEVA DONA. AMANT
- BREVIARI D'UN EX DEIXAT DE LA MÀ DE LA SEVA DONA. CULPABLE (DE LA RUPTURA)
- BREVARI D'UN EX DEIXAT DE LA MÀ DE LA SEVA DONA. PLORAR.
- BREVIARI D'UN EX DEIXAT DE LA MÀ DE LA SEVA DONA, PORNOGRAFIA.
- 9N: CATALANS, CATALUNYA! ARA SÍ – SI!
- “ARA DIGUEU: ENS MANTINDREM FIDELS PER SEMPRE MÉS AL SERVEI D’AQUEST POBLE...” (SALVADOR ESPRIU / RAIMON / E.S.)
- I QUÈ DIANTRE HA PASSAT EL 9N?
- I ARA AQUESTS XIMPLES PROHIBEIXEN L’ESTACA A BADALONA.