Tres infra-històries barcelonistes

BARCELONISME

"Els barcelonins estimen la ciutat tot i veure-la cara, bruta i sorollosa. Una enquestas de la Comisió Europea revela que el 93% dels habitants els agrada viure a BCN."

El Periódico. 27-07-2007. pag 30

B va convidar a sopar Ingeborg a un bar de la Barceloneta. No recorda que va menjar però va haver de pagar amb tarja: amb els 100 € pressupostats no hi arribava ni de lluny.

Després caminaren pel Gòtic. Munts d'escombraries eren descomposats per una xafogor implacable. L'acompanyava els rajolins dels pixats dels mascles contra les parets.

Finalment, se'n van anar al llit. Fou un coït masgnífic, colossal, memorable.

Després, però, dormir fou imposible: entre la discussions dels veïns, els motors dels cotxes i les motos, les televisions i els aparells de música dels que pateixen insomni.

Un mal dia Ingeborg tornà a la seva ciutat. S'acomiadà dient que havien estat uns dies esplèndids, que ell era merevellòs i que Barcelona era un paradís.

B pensà que l'Ingeborg devia viure a l'infern.






PROFESSIONALS

"Xavi admet que l'equip es va saltar el codi intern a la torera."

El Periódico. 27-07-2007. pag 48

De la mateixa manera que els Déus havien beneït les mans o el cap d'algunes persones, a ell li havien beneït els peus. Primer, pensa que això era una poca-soltada, però quan anà destacant com una gran estrella del futbol, reconegué que els Déus se l'estimaven.

Però ell també tenia el seu taló d'Aquil.les. I no era precisament als peus, sinó a l'entrecuix. No se'n podia estar d'intentar escampar la seva llavor en tantes flors com li fos possible. I val a dir que la majoria de les flors s'obrien davant d'ell de bat a bat perquè era un xicot amable, ben plantat, viril i molt, molt ric.

Però vet aquí que els seus peus, empipats perque l'entrecuix els hi robava tota l'energia es queixaren als Déus i aquests els van permetre que es declarèssin en vaga. I el que eren aplaudiments i lloances van esdevinir esbroncaments, insults i xiulets




COMPARTIR PIS

"Compartir pis, una solució. Fabrice viu amb tres joves més estrangers des del més de març"

El Periódico. 15-08-2007. Suplement estiu pag 13

Venien del nord. Pensaven que Barcelona continuava sent una república bananera on els que venien dels països rics lligaven els gossos amb llonganitzes.

Però les coses havien cambiat. Havien agafat un taxi des de l'areoport i els hi havia costat un ull de la cara. Van anar a sopar al primer restaurant que van trobar i els va costar l'altre ull i un pulmó. Era evident: aquella ciutat s'havia fet europea de cop.

Quan van veure el preu dels pisos van caure d'esquena. No hi havia cap ciutat al seu país amb aquells preus. No volien tornar a casa seva perquè llavors els seus pares se n'enfotrien d'elles per haver fer el ridícul. Però de què viuren aquell mes? No dominaven l'idioma. Què sabien fer?

Finalment van trobar la solució. El puti-club els hi funcionava molt bé.