Cercador
trèmula
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
T'amago en cada lletra al cor
d'aquests mots-llum que m'il·luminen;
cremo el silenci xiscladís que clou llavis i sexe
amb clau de pors untada;
i et perdo mentre et trobo
cap i peus ancorat al fons
del meu vers
amor de sal que sagna.
Comentaris
-
poema[Ofensiu]gypsy | 15-10-2006 | Valoració: 10
de records vivíds que retornen
amb força i es fan evidents
al pensament, que no en pot fugir.
Records i mots per poder recordar
i seguir vivint.
petons.
gypsy -
i amb fermesa alhora[Ofensiu]Unaquimera | 14-10-2006 | Valoració: 10
El goig d'escoltar la veu de les paraules o de recrear-se en els silencis que inclouen, de deixar-se il·luminar per la claror que desprenen o de sentir-se impregnada per les ombres que creen, de gaudir dels contrastos dels usos a què es presten requereix un equilibri difícil: hi ha mots que ens serveixen dòcilment per expressar emocions, sentiments, sensacions, mentre d'altres es resisteixen tenaçment.
Tu has trobat els mots més bells i adequats en aquest cas i has escrit, Teresa, un poema per rellegir moltes vegades, sense cap pressa, gaudint-lo paraula a paraula, vers a vers.
Així ho faré.
Ara mateix, aprofitant el comentari, t'envio una abraçada rodona com un sol solet de migdia,
Unaquimera