Tots Sants

ix a la llum d'RC en el dia assenyalat, quan ja s'apropa tots sants i fas una recordança i història d'aquesta tradició catalana.
Ara, tot déu ha usurpat el lloc de la castanyera, estudiants per recollir diners...
Aquest any, però, pel que sembla, les castanyeres potser canviïn les castanyes per gelats.
Molt típiques i curioses les corrandes que cantaven les castanyeres, de viva veu, fent publicitat popular dels seus productes.
Petons i una abraçada.
PD. Avui, precisament, des de les vuit del matí fins ara he estat fent panellets, uns tres-cents aproximadament. Ja veus, també en la pastisseria hi poso poesia.
Però he fet una parada per comentar-te i demostrar-te que no m'oblido de tu.

Hola,
M'agradaria primer de tot fer-te una forta abraçada com aquell amic que fa tant de temps que no veus, i és que de vegades m'agafo vacances i silencis.Per tant, et demano disculpes per no haver-te comentat. Què com va anar el llibre?Espero que molt bé, perquè les bones persones només els hi pot anar molt bé.
Aquests dies he estat allunyat del món de la poesia, ja que m'estic preparant els estudis i ben aviat tornaré a emprendre un altre curs. És curiós M.Pilar, però sempre t'he sentit molt a prop i això em dóna força.
Et vull donar una notícia: em sembla que ha arribat l'hora de tancar el meu propi llibre. Encara que l'últim vers, el qual he dedicat al meu avi, li estic donant un tracte molt especial. I potser és per això que no vull que la pressa em traeixi. Pilar, també estic molt content perquè darrerement estic component (Ja saps que sempre començo pels títols) : Moments de cristall,Poema de nit i Records de menut.
Un brindis per la nostra amistat,
Roda03

La veritat és que he aprés bastantes coses que no sabia de la nostra cultura. Suposo que també, abans, les castanyeres eren indicadores que el fred havia arribat... no com ara, que quasi fa fàstig menjar les castanyes amb la calor que fa.
En fi, un plaer llegir-te.

Una abraçada.

Arbequina.