Tots els milímetres d'una tarda de pluja

Ara, després de la càlida conversa al bar de baix, i escoltant aquest CD d'Australian Blonde que resulta ser comprensible després de tant de temps creient que només deia paraules sense sentit…ara, que son a punt de ser les dotze però que estic massa desvetllada com per posar-me a dormir…ara, em venen al cap les tardes plujoses al poble, d'algun cap de setmana d'hivern; recordo, i m'agrada entretenir-me a recordar cada detall d'aquelles tardes-vespre, les teulades mullades, els sortints escopint aigua per totes bandes, el torrent baixant pels marges del carrer, el soroll de les gotes caient sobre els bassals, sobre la pedra, sobre el metall de la barana, picant amb força contra el vidre de la finestra…i la olor, aquella olor de terra mullada barrejada amb el fum de llar de foc, a la que (alguna vegada) se li afegeix la olor del tè i la menta que s'estan deixant reposar a la cuina, dins les seves tasses, esperant a ser preses al moment adeqüat, amb l'acompanyament adequat, amb la companyia adequada.

L'ambient humit, els vidres del menjador entelats, els peus freds embolicats amb una manta i les bambes al balcó, perquè han acabat tan molles que ja no ve d'aquí. La pila de roba a mig eixugar que hem hagut d'entrar a corre-cuita quan començaven a caure les primeres gotes, i que hem deixat sobre el sofà verd fent una muntanyeta. Els cabells eixugats amb secador per no agafar un refredat, la claror de tarda de tempesta i un Caball Fort relligat a les mans, d'aquells de tapes dures i històries de ja fa anys.

Ves si me'n venen de coses al cap. Tot plegat, un record fugisser que m'ha vingut de gust compartir amb tu.