TORROELLA I EL SEU CASTELL

Gairebé tots el barcelonins de la terra nostra que coneixem millor que d'altres perquè hi hem fet estades o perquè ens hi atrauen afeccions i ens hi lliguen bones amistats. I és cosa sabuda que ciutat , vila o encontrada serà tant més estimada per nosaltres com millor ens serà coneguda. Així em succeeix a mi respecte a la vila de Torroella, que per més que la tinc vista i coneguda sempre hi torno de bon grat.
La vila empordanesa es troba en part recolzada arran del molí i s'estén fins a la torre del riu Ter que allí passa sobre ampli llit a uns 5 km abans d'arribar al mar.

Celebra el mercat tots els dilluns animant a tota la vila.
Primer de tot convé presentar el pla de la vila tan afavorida pels nostres reis del casal d'Aragó. Són algunes encara les finestres que denoten aquella centúria i tindrem ocasió d'esmentar més d'una vegada el gran rei Jaume II, principal impulsor de Torroella.
Jaume I el conqueridor conte en la seva crònica que va detenir-se a Torroella entrevistant-s'hi amb el seu fill l'infant en Pere.
Ens conta en Bernat Desclot detalladament, com en Pere el gran se'n va endur presonera a la reina de Mallorca i els infants que havia presos al castell de Perpinyà. El trist pelegrinatge des d'aquella ciutat fins a Torroella, quasi tot fet a peu i a punt d'infantar, va commoure als nobles que no comprenien la duresa del rei envers la seva desventurada cunyada. El rei Jaume II va fer en el mirador llargues estades, potser la darrera en el 1321; però es sap de segur que en el 1396 el rei Joan I va sortir-ne per anar a trobar la mort caçant en els boscos de Foixà, que podien veure's negrejar des del palau reial de Torroella.

Ja és hora que esmenti el castell de Montgrí i pugem la muntanya de les tres testes que es veu des de quasi tot l'Empordà; La del mig, que mostra la gola negra del cau del Duch, està cimejada pel castell.
Primer de tot ens mirarem l'ermita i el santuari de santa Caterina, situat en una fondalada, l'única poblada de pins i llorers i altres arbres d'aquella muntanya.
S'hi celebra un aplec el 25 de novembre, que va ésser fundat per uns frares del monestir de santa Maria de Montserrat, i és cert que no hi ha cap rastre d'edificació anterior; però s'hi conserva una magnífica taula de la mare de Déu de la llet, del s XIV que és la més gran i potser la més bella de totes les que, representant l'alletament es conserven escampades.

La primera notícia que tenim del castell de Montgrí és que el 28 de maig de 1294 el rei Jaume II escriu al veí de Torroella i procurador reial Bernat de Llabià pr que es cuidi de l'administració i direcció de les obres.
La darrera nota referent al castell és de l'any 1413
L'efecte que produeix la fàbrica del castell és extraordinària per les seves grans proporcions i el color daurat que les centúries han imprès a aquesta construcció del s XIII. Els quatre grans paraments porten torres d'angles i estan cimejats per marlets i no tenen si no una obertura partida per una columna per pany protegides per un matacà, essent més important el que protegeix la porta.

Si dirigim suaument la mirada cap a llevant veurem distintament la badia del Fluvià i la Muga com una onada revolta que surten com a estranys vestiments, les illes Medes; la gran, l'illa petita, el lleó, el medallot. Més a prop ens imaginem l'antic palau mirador amb el rei Joan rebent'hi els missatges del rei de França i de la universitat de París que venien amb important ambaixada per a tractar del cisma de l'església i del matrimoni d'una infanta.
Les illes Medes en tot temps havíen estat cau de pirates que atracaven i se'n duien presos i captius. El rei Martí va establir-hi un monestir d'hospitalers
Hi hagué també un fort que fa anys va desartillar-se. Ja vèiem a l'estartit, platja excel.lent, enfront de les Medes, i de les millors situades per a prendre-hi banys de mar. Aquestes circumstàncies, junt amb un bon tracte dels estarditencs, i les delícies del barquejar, fa que cada any hi acudeixin més forasters i s'hi construeixin noves cases i xalets.