Tom Sawyer i la senyoreta Becky Tacher; ai, la gelosia...

Un relat de: Unicorn Gris

Benvolguts relataires, ¿us sona el senyoret Tom Sawyer i les seves aventures? ¿Potser no? ¿Gens ni mica? Us en faré cinc cèntims. Ell, en Tom Sawyer, és un personatge clàssic entre els clàssics de l'art de la literatura juvenil (potser una mica injustament oblidat). El jovenet Tom era el clàssic marrec desendreçat i descuidat dels pobles de colònies de l'any 1840. Quasi sempre brut, mal pentinat, lleig i bastant gandul (excepte pels diumenges, quan, amb la intenció de portar-lo a missa, l'obliguen a endreçar-se, cosa que ell fa de mala gana, perquè es podria dir que és un catòlic més aviat poc ortodox...).

Això sí: apart de la seva trapelleria i de la seva ganduleria, és un bon noi i només una mica groller, i de moralitat tranquila i campechana. En moltes aspectes, era un "Zipi i Zape" o un "Bartolomeu J. Simpson" d'aquells temps... Tot un clàssic!!

Però clar, el T.Sawyer és el personatge principal però no únic, doncs li envolten personatges de tot tipus: la seva tieta Polly (qui intenta educar-lo amb poc èxit, però que malgrat tot l'estima), el seu germà Sid (molt més estudiós que ell, i més primmirat i de mal geni; possiblement tindrà un futur laboral prometedor, però en aquest moment "real" de la història ell té molt menys èxit social que són germà), el seu colega inseparable Joe Harper (amb qui tenen una amistat molt cordial i alegre, excepte pels seus "combats" simulats de guerra entre els colegues de la colla), i, molt especialment, el seu també molt desendreçat i descuidat Huck (qui, amb el seu nom complet "Huckelberry Finn", ha tingut fins i tot aventures en solitari, desenganxant-se de la influència literària de Tom mateix). Però també podríem mencionar el molt sever i disciplinat professor de classe de Tom (desconec el seu nom real, ho lamento), qui, sempre amb la vara de fusta a la ma, està sempre a l'aguait de vigilar (i "sancionar") les trapelleries indisciplinàries d'en Tom. I d'altres personatges no menys memorables...

Però cal no oblidar el personatge menys angelical de les aventures de Tom Sawyer: el malvat i criminal Joe l'Indi (el vertader "cap de l'oposició" del jovenet del Mississipi); home alt i musculós, un assassí i embaucador, sempre armat amb una navalla afilada, el qual, com que en Tom el denuncià a la llei (com a testimoni ocular) quan hauria estat un altre el qui s'hauria empassat la culpa del seu crim, va fugir de la llei jurant venjança. Si en Joe va aconseguir el seu somni de venjar-se i de provocar el final definitiu per "mort súbita" del jove trapella "que se n'anà de la llengua", prefereixo que us n'assabenteu llegint el llibre de Tom Sawyer; llegiu-lo si és que no us fa mandra...

Doncs bé: encara que sigui perquè lo millor es troba sempre en pàrrafs apart, m'havia oblidat de mencionar la senyora Betty Thacker, la noia rossa amb trenes que és l'actual núvia de Tom, la cautivadora dels seus somnis, la qui acaba de jurar-li el seu amor amb unes paraules sobre un tronc abandonat i un petó furtiu...

Doncs bé: el relat comença en un moment en que Tom i Betty estan a fora de classe, ja caminant cap a casa, i tranquilament xerrant d'alguns temes més aviat intrascendents. Però resulta que Betty no és pas la primera noia que va cautivar les passions amoroses del jove Tom, sinó que, en el passat, el jove trapella havia provat les delícies d'una altra noieta, de nom Amy (us juro que aquesta escena apareix en el còmic oficial de la novela de Tom Sawyer), fins que, per motius que desconec, en Tom trencà amb Amy i retrobà l'amor a mans de la Betty; un amor que, com veieu, encara durava en l'actualitat.

Doncs bé: en aquella ocasió, en la conversa sorgí el tema de la Amy, i el Tom li recordà a la Betty les delicies de l'amabilitat (i els petonets) de la seva antiga parella, cada minut amb més detalls. I, és clar, a la presidenta actual no li agrada que li recordis coses de la ex-presidenta... I al final, sense esperar-se gaire, la Betty, gelosa i possessiva (tenia els seus motius), va mirar cara a cara al Tom i li va dir, amb to airat:

- ¡¡Ja n'hi ha prou!! Que si la Amy per aquí, que si la Amy per allà... ¡¡Deixa de pensar en ella, punyeta!! No pot ser, això. Tom Sawyer, t'estaràs dos dies sense dirigir-me la paraula al colegi. ¡¡T'està ben emprat!! Però Tom, amoret, com t'has atrevit a... jo... jo...

I la Betty, amb els ulls que se li omplien de llàgrimes, se'n va corrents depressa camí enllà, girant el cap un o dos cops, i desapareix per una cantonada del camí, procurant no relliscar amb les seves presses.

En Tom es queda mirant cap endavant amb la mirada fixa i immòbil, sense observar res en concret, i no entenent massa bé el que estava passant (tot i que no li feia cap ganes de riure-se'n); després d'uns deu segons de mirada fixa i pensativa (i més confús que altra cosa), el jove trapella arronsa les espatlles, incrèdul, i va dir:

- Hum!!! No sé molt bé perquè la meva estimada Betty s'ha posat així... ¡¡La veritat, suposo que mai entendré les dones, són un misteri...!! - i, cavilant sobre això, se'n anà xino xano a casa seva.

Segons explica el relat, però, quan el Tom va complir la sanció de dos dies, la Betty el va perdonar, i l'entremaliat Tom i el seu món qüotidià van retornar la normalitat. Això sí: en el futur, quan Tom sentia enyorança de la per a ell dolça Amy, procurava no mentar-la gaires cops, sobretot quan hi estava la Betty davant...

Aquest relat, i molts d'altres, s'expliquen sobre les aventures del poblat del Mississipi d'aquest noi trapella i el seu particular univers. El senyoret Sawyer, un més que probable antecessor de Bart Simpson, de Zipi i Zape, del "no em posis pebrot" Shin Shan, i d'una infinitat d'altres marrecs inquiets i trapelles del món sequencil i literari, el jove escolar del Missisipi s'ha guanyat a pols un lloc en la literatura infantil. Que el destí faci que la seva obra no caigui en l'oblit.

I s'ha acabat aquest relat. Fins la pròxima. Salut!!

---------------------------------------------

Les nostres reformes a la teva disposició, sempre seràs benvingut!! http://cosmos-stoer.cat

Comentaris

  • F. Escandell | 18-08-2009

    Tom Sawyer... He de reconèxier que fins fa poc més d'una setmana no recordava haver-ne sentit mai parlar... I això va ser un motiu de discussió amb ma germana, estudiant de Filologia Anglesa... Pel que he llegit en el teu relat i pel que puc deduir, anys enrere els nens i joves s'entretenien llegint aventures d'aquest personatge i molts d'altres, i en canvi ara, que estam en la generació Pokemon, els nens i joves oblidam qui eren aquests personatges mítics per submergir-nos en un món de fantasia made in Disney Channel. Per això m'ha agradat llegir aquest relat i saber una mica més d'en Sawyer.

    Sobre el meu relat, dir-te que gràcies pel teu comentari, i que el seu significat és, senzillament, l'estat d'ànim en el qual em trobava. El sentir que no ets en el lloc adequat, de no poder ser sincer amb tu mateix, de desitjar coses que no estan al nostre abast... Un petit món, en general.

    Bé, no t'avorreix més amb les meues paranoies.

    Una besada des de ses nostres illes!

  • FELICITATS![Ofensiu]
    nuriagau | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Núria Gausachs i Cucala

  • Un relat retrospectiu...[Ofensiu]

    ... i reivindicatiu, potser? En realitat suposo que tampoc no ho pretenies. Simplement es tracta de rememorar que des de fa molt de temps hi ha personatges juvenils o infantils amb una espurna de trapelleria sense malícia. Aquestes personalitats fictícies, que s'alimenten lògicament de les percepcions de la realitat que recollien els seus autors o creadors, han seguit una evolució al mateix ritme que la societat. En efecte, Tom Sawyer i Huckelberry Finn són avantpassats d'aquests menuts personatges de còmic o de la petita pantalla que desfermen tantes crítiques últimament (em refereixo al del "no al pebrot", bàsicament).

    És possible que, en el seu dia, Tom Sawyer fos considerat com una perversió per als infants, i de ben segur que no va passar el llindar de moltes portes. Tres quarts del mateix passa avui amb Shin Chan, i segurament els pares que censuren aquest personatge groller, barrut, rondinaire, gandul, faldiller i no-sé-quantes coses més deuen considerar que el Tom Sawyer és una obra de lectura amena i distreta i, convenientment adaptada, perfectament recomanable per a joves adolescents.

    Com a crítiques o observacions, et comento que potser hagués calgut alguna revisió general per evitar "tranquila", "pàrrafs", "cautivadora"...

    Et desitjo un bon any ple d'inspiració i bona salut literària!!!

    Gràcies pels teus comentaris!!!

    V

  • Gelosia clàssica i actual[Ofensiu]
    Unaquimera | 05-12-2008 | Valoració: 7

    És clar que em sona el Tom Sawyer! I la tieta Polly i el Hucelberry Finn i en Joe...
    Ha estat agradable recordar a tota la colla, com també conèixer la teva aportació actualitzada al clàssic.

    Feia temps que volia passar a llegir-te, però ara per una cosa, ara per l'altra... el cas és que per fi he trobat el moment de tornar-te la visita i correspondre al teu comentari.
    Ah! i no pateixis gens per la "nota" de la valoració, no té gaire importància, oi? Jo respecto totes les opcions i rebo i faig comentaris amb valoració o sense, indistintament: si em puntuen, puntuo, i si no ho fan, jo tampoc.
    El que valoro més d'un comentari són les paraules, el missatge que transmeten, i la relació que permeten mantenir amb la persona que hi ha darrera del nick d'autor. I el que aprecio més d'un autor és que comparteixi les seves creacions amb els altres, les idees que ofereix, els recursos literaris que empra, ...
    En el teu cas, he trobat plantejaments verbals molt personals; per exemple, a nivell de temps verbals, alternes el present amb el passat de forma curiosa:
    "En Tom es queda mirant... i no entenent massa bé el que estava passant ... el jove trapella arronsa les espatlles, incrèdul, i va dir"
    Jo, per exemple, hagués continuat amb el present:
    "En Tom es queda mirant... sense entendre massa bé el que està passant ... el jove trapella arronsa les espatlles, incrèdul, i diu"
    Qüestions d'estil!
    Ja tornaré a passar per conèixer millor el teu...

    De moment, t'ofereixo una abraçada saludable,
    Unaquimera

  • Lectures meravelloses[Ofensiu]
    Grocdefoc | 20-11-2008 | Valoració: 8

    Hola, de nou, cromelnordic. Gràcies pels teus comentaris sobre La pell, tot i que en aquest escrit, la meva devoció no era pas pels déus eròtics, sinó per les frases fetes que des de sempre m'han tingut una mica enxampada i les faig servir com un recurs literari.
    Però és divertit adonar-se de les diferents lectures que un mateix escrit pot arribar a fer sentir.
    Pel que fa al teu resum de Tom Sawyer, crec que és molt positiu que de tant en tant, se'ns recordi l'existència de lectures meravelloses.
    A reveure

  • Quants records![Ofensiu]
    copernic | 15-11-2008


    Una crònica molt reeixida d'aquells anys en els que es fomentava la lectura a través del clàssics que escrivien literatura juvenil. Suposo que devem ésser més o menys de la mateixa quinta. Recordo clarament "El capitan Trueno", "El jabato" "El sheriff King", les revistes Bruguera, els "clásicos juveniles" i com no, Mortadelo y Filemón, Carpanta, Petra, Zipy y Zape, etc. En fi, que ja deus saber de que va. Suposo que si estem aquí escrivint és per totes aquestes lectures que varen moure en nosaltres alguna cosa que finalment, gràcies a we com aquesta podem expressar.
    Gràcies pels teus comentaris!

  • QUANTA RAÓ QUE TENS[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 14-11-2008 | Valoració: 9

    Aquest entranyable personatge, mai, mai, ha de quedar en el oblit, però si t'hi fixes, sempre hi ha algú que a temporades llargues ens en fa memoria, d'aquesta manera ja l'han gaudit els nostres pares, nosaltres, els nostres fills i molt aviat els nostres néts, i per descomtat, tu ho has fet avui. Salutacions.

Valoració mitja: 8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unicorn Gris

Unicorn Gris

142 Relats

323 Comentaris

143656 Lectures

Valoració de l'autor: 8.71

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Gris. Abans participava en aquesta web amb un altre seudònim.

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món roler i el foment de la individualitat acceptable, entre d'altres.

Podeu llegir relats meus també a: http://relatsencatala.cat/autor/cromelnordic/45406

El meu nom de Facebook és "Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és "El Dorat" .

El meu email és webmestre2(arroba)gmail.com .

La meva web de refranys és http://ca.lletra-perenne.wikia.com/wiki/Lletra_perenne_Wiki

Que vagi bé!!!