t'oblido i tornes...

Torno a reviure tots els sentiments que m'atreien a tu, torno a tenir-te present en cada un dels pensaments que m'envolten diàriament.
Em deies que m'estimaves, que no podies estar sense mi, que era imprescindible per tu..
Avui et necessito jo, necessito aquelles trucades infinites,, necessito que m'estimis, que em tinguis present en tots i cada un dels teus pensaments, necessito que no puguis estar sense mi, necessito tots i cada un d'aquells moments, que avanç feia com si res i ara voldria tornar-hi vull que s'aturi el temps, vull passejar per els carrers de la ciutat on vàrem estar, que m'agafis de la ma i em diguis que m'estimes, que em besis i que ens perdem entre somnis i promeses, com les d'avanç que mai es compliran, mai hauria dit que podria tenir un sentiment tan fort vers unaltra persona, i ara que ho puc dir, m'en repenteixo d'haverte deixat escapar d'aquella manera com ho vaig fer.
Podem fer veure que res d'allò va passar, que res es veritat podem fer creure a la gen que va ser una amistat, podríem fer tantes coses.. però els records que mantenim vius no s'en van, no son com les paraules, tots els moments que vam passar es transformen en records , records que mai tornaran moments que han marxat , com un príncep blau sense una princesa que salvar, com un llibre sense final, com la nostra historia que al cap i a la fi, no em fa més que mal.
Però per moltes paraules que pugui afegir-hi, per molts moments que pugui descriure, res superarà la màgia d'aquells mesos que vam passar, que tot això no arribarà enlloc, no va ser una tendresa passatgera, no va ser un petit capritx, no vaig jugar amb tu, vaig estimar-te fins que no podia més, vaig desitjar-te fins a enamorarme, potser era amor ...